resumen

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

1.1 LA DISSOLUCIÓ DELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS
A Catalunya, com a la resta d’Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal al segle XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica.
El conjunt de la población constituïa una sola categoría jurídica, ladels ciutadans. Les clases socials es diferencien per la condició econòmica de les persones.
En aquest nou context la noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i que això comportava la pèrduad’alguns dels seus privilegis.
Pel que fa al clero, el procés de desmortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l’Esglesia, perquè la va privar demoltes propietats.
I la jerarquia eclesiástica va continuar exercint una gran influencia política i social.
1.2 UNA NOVA ORGANITZACIÓ DELS GRUPS SOCIALS
A l’Espanya del segle XIX especialmente a Catalunya, s’hi van constituir dos grans grups socials. D’una banda, la burgesia, posseïdora de riqueza urbana, industrial o agraria procedent de les seves rendes o capitals, o bé del treball. D’unaaltra, el proletariat, integrat pels qui no més posseïen el salari que rebien pel seu treball manual.
La clase treballadora estaba formada principalment pels petits artesans, el servei domèstic, els treballadors del comerç i, sobretot, el nou proletariat sorgit del procés d’industrialització i la introducció de les noves formes laborals de tipus capitalista.
Les desigualtats de riqueza i les durescondicions de vida d’aquest grup social van donar lloc a nous moviments socials i a ideologies polítiques.

2. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS
2.1 LA PERVIVÈNCIA DE LA NOBLESA
L’alta noblesa (1323 famílies el 1797) va esdevenir propietària terratinent. Els patrimonis nobiliaris, però, van anar minvant al llarg del segle XIX. Una part de la noblesa va emprendre negocis o va emparentar amb l’altaburgesia.
Amb tot, el poder i la influencia nobiliàries van ser destacats: “camarilles” de la Cort, alta oficialitat a l’exèrcit, senadors, etc.
La baixa noblesa es va diluir entre la clase mitjana de propietari sagraris, però els més perjudicats pel liberalisme van simpatitzar amb els carlins.
2.2 ELS GRUPS BURGESOS
El procés d’industrialització i d’implantació del capitalisme a Espanya va anarconformant una burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger.
Una gran part de la burgesia incipient també es va sentir atreta per invertir en terres i va adquirir algunes propietats a càrrec dels béns de l’Esglesia i dels municipis. Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos. Procedia essencialment de l’eix del nord i d’Andalusia.
2.3 LA BURGESIA INDUSTRIALCATALANA
Entre el 1838 i el 1868 la burgesia catalana, concentrada sobretot a la ciutat de Barcelona, va viure un momento d’esplendor lligat al desenvolupament de la industria.
Al cens de 1860 Barcelona tenia 2.500 industrials (inclou petits tallers).
Fruit del seu dinamisme, el 1889 fundaren una institució molt poderosa, el Foment del Treball Nacional (la burgesia mercantil havia fundat el 1886 laCambra de Comerç).
No va tenir un gran pes en l’aparell estatal més enllà d’aconseguir mesures proteccionistes, degut al seu escàs poder econòmic en comparació amb les grans fortunes tradicionals i la seva localització perifèrica.
2.4 LES CLASSES MITJANES
Les clases mitjanes constituïen una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. Representaven menys del 5% de la poblaciónespañola i agrupaven propietaris, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics.
El desenvolupament va anar lligat al creixement urbà i a l’expansió de l’administració i dels serveis.
Compartien amb els grups poderosos un estil de vida, però amb limitacions econòmiques evidents.

3. LES CLASSES POPULARS
3.1 ARTESANS I GRUPS URBANS
En una bona part del país, s’hi...