Revolucio industrial a espanya

IESSEP Escola del Treball
Segon de batxillerat

Història



REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Què entenem per revolució industrial ?

És un seguit de transformacions que afectaren la totalitat d’una societat fins al punt de fer canviar els principis bàsics sobre els quals aquesta societat estava assentada.
La Revolució Industrial provocà la implantació del sistema capitalista i feu créixer unaclasse social capdavantera d’aquests canvis: la burgesia. La burgesia aconseguirà rellevar a altres grups socials en el control polític i econòmic del país.

Quins factors la fan possible?

Hi ha una sèrie de factors que van tots ells lligats. No es pot parlar d’industrialització sense parlar del factor demanda, perquè no hi hauria industrialització si no hi hagués una població quesol·licités productes.
Però, per altra banda, perquè això es produís calia un augment de la població. Perquè aquesta població creixés també era necessari un canvi en la forma d’organitzar l’agricultura.
És evident que era a l’agricultura on s’havien de produir els primers canvis que menarien a aquestes grans transformacions que provocarien, al seu torn, una revolució en la indústria.
Una vegada esproduís aquest augment de producció (gràcies entre altres coses a les noves tècniques) i es pogués prescindir d’una bona part de la població dedicada a tasques agràries, aquesta quedaria alliberada del camp i es podria traslladar a les ciutats i dedicar-se a les noves activitats industrials que anaven sorgint.


Transformacions agràries


Com era l’agricultura catalana?



L’ agricultura erapràcticament de subsistència, sense

productivitat[1] i bàsicament amb les següents modalitats de contracte:

Emfiteusi: àmpliament estès des d’ el s. XVI. Consistia en que el pagès disposava del domini útil de la terra a canvi d’un cens fix i perpetu al propietari real i que li permetia disposar lliurament de la terra i fins hi tot deixar-la en herència.

Masoveria : era uncontracte emfitèutic en que l’amo de la terra, el mas, hi posava la casa, la masia, però el treball el posava el masover. A Catalunya les lleis desamortitzadores permeteren la possibilitat a l’emfitèuta de redimir el cens, és a dir, adquirir el domini directe i convertir-se en propietaris.


Parceria: contractes limitats de 4 i 10 anys, encara que fàcilment renovables i havien de repartirels fruits amb l’amo.


La rabassa morta: contracte més freqüent de l’àmbit vitivinícola. Consistia en el pagament d’una part de la collita a canvi de l’usdefruit de la terra mentre visques el cep, això significaven , aproximadament, uns 50 anys, és a dir, tota la vida.
Es pot veure la diferència entre propietat i possessió. La propietat és del senyor i la possessió és de quitreballa.


Què calia per transformar el camp català:

1. Legislar sobre la desvinculació i desamortització de les terres.
Les lleis de desvinculació van permetre a la noblesa transformar les terres en règim de senyoriu jurisdiccional en propietat privada. A partir d’ara no podrien administrar justícia a les seves terres ni cobrar rendes senyorials.
Les lleis desamorititzadores de Mendizabal(1836) i de Madoz (1855) van permetre a l’Estat expropiar i subhastar les propietats de l’Església i els municipis. Quan es va produir aquesta desamortització la terra passaria al burgès de la ciutat, als aristòcrates i als terratinents ( homes rics que ja tenien terres) i no al pagès pobre que no tenia recursos per comprar-les.
A Catalunya el conflicte social, en un principi mínim, s’aguditzaràa final de segle amb el problema de la fil·loxera. A Catalunya, com hem dit, existien bàsicament dos tipus de contracte: el de masoveria i el de rabassa morta. En tots dos el pagès tenia el domini útil de les terres.
El camperolat sortí malparat amb les desamortitzacions, ja que canvià la seva situació i es renovaren els acords de possessió de les terres cosa que els perjudicà enormement....