Revolució obrera

a
4  El moviment obrer

Introducció:

El naixement de la classe obrera va ser una conseqüència directa de la industrialització. Els treballadors van pertànyer a una mateixa classe social i es van organitzar entitats (sindicats, ateneus, cooperatives, etc). Van sorgir els diversos corrents socialistes, que tenien en comú la defensa d’una igualtat social basada en la propietat col·lectiva. Vandestacar el marxisme i l’anarquisme.
A fi del segle XIX, la millora de les condicions de vida va donar lloc a l’aparició del revisionisme, que defensava l’establiment d’una societat més igualitària per la via electoral i pacífica.

Orígens del moviment obrer

Del ludisme als sindicats d’ofici

Les primeres manifestacions del moviment obrer consistien en l’oposició violenta a les màquines(ludisme, Ned Lud). Tanmateix, els obrers van aprendre ben aviat que el seu enemic no era la màquina sinó la utilització que se’n feia, i van començar a adreçar les queixes contra els empresaris. Així és com es va originar el sindicalisme, un moviment de resistència contra el capital.

Paral·lelament al creixement dels beneficis de les empreses, es va produir una degradació de les condicions devida dels treballadors (augment de la jornada laboral, reducció del salari, generalització del treball infantil i tampoc tenien cap mena d’ajut en cas de malaltia, d’atur forçós o de vellesa). Per això les primeres associacions obreres (1800, prohibició de associacions obreres) van dur a terme una doble funció:

• Aplegaven els treballadors per defensar les seves reivindicacions mitjançant lavaga

• Constituïen societats d’ajut mutu amb què ajudaven els seus membres en cas d’atur o de qualsevol eventualitat. (tradició dels gremis d’artesans).

L’associacionisme obrer va generalitzar-se al Regne Unit amb l’aprovació d’una llei que reconeixia la llibertat d’associació, La Great Trade Union. El sindicalisme britànic es va caracteritzar per dos trets:

• Que lesassociacions eres d’ofici (i no d’empresa), cosa que va donar lloc a rivalitats entre els sindicats.

• Les quotes d’afiliació eren elevades, cosa que fa que els sindicats representessin els sectors obrers qualificats. Els obrers sense qualificació, treballadors agrícoles i dones obreres van quedar-ne fora.

També es van organitzar per sindicats d’’ofici; però, a diferència de Gran Bretanya, vanobrir-se generalment a una afiliació més àmplia (presència de sectors econòmica tradicionals). La menor industrialització del continent i les condicions polítiques van tenir com a conseqüència que cap d’aquests sindicats no assolís els nivells d’afiliació de les Trade Unions.

El moviment obrer va expressar-se també a través de cooperatives de producció i de consum, ateneus i entitats culturals,escoles, etc.

Cartisme i republicanisme democràtic

El moviment obrer britànic va prendre una forma política: el cartisme, nom que prové de la redacció d’una carta (1838) en què s’expressava un programa democràtic, bastat en el sufragi universal (masculí). El cartisme va organitzar en mobilitzacions i va proposar l’estratègia de la vaga general per assolir les reivindicacions; el moviment vafracassar a causa se la repressió. Des d’aleshores, el moviment obrer britànic va tornar al sindicalisme econòmic; una certa millora de les condicions de vida va contribuir a l’abandonament de qualsevol vel·leïtat revolucionària.
El moviment obrer va tenir una expressió política. A França, on existia una forta tradició política revolucionària, van enquadrar-se en les organitzacions republicanes id’esquerres, que defensaven el sufragi universal. Es tractava d’organitzacions interclassistes. Després d’aquella revolució, les doctrines socialistes van començar a estendre’s entre la classe obrera i la voluntat de crear partits de classe, és a dir, de caire exclusivament obrer.

Els socialismes

L’aspiració a una societat igualitària en què la propietat sigui compartida, ha estat present en...