Ricardo

Fill d’un jueu sefardita, era un broker i es va fer
molt ric
El 1815, amb 45 anys, es
retirà, esdevingué terratinent i,
des de 1819, membre del
Parlament.
Publicà On the principles of
political economy and taxation
el 1817

Teòric pur i no contextual (a diferència de Smith,
que combinava descripció històrica i teoria)
Construí models teòrics (simplificacions de la
realitat per trobar relacionsrelevants entre
variables)
Les hipòtesis poden ser tramposes
Molt influent en la ciència econòmica

Smith estava interessat en el creixement
econòmic, Ricardo també en la distribució

TEORIA DE LA
DISTRIBUCIÓ
DE LA RENDA

beneficis

ACUMULACIÓ
DE CAPITAL

TEORIA DEL
CREIXEMENT

Teoria de salaris, rendes de la terra
i beneficis
Forces que canvien els preus relatius
a llarg termini

MICRO

Elscanvis en la distribució de la renda
afecten a l’acumulació de capital i al
creixement econòmic

MACRO

Problema històric: Corn Laws després de les
Guerres Napoleòniques
Ricardo hi estava en contra: les Corn Laws
només beneficiaven als terratinents i va en
contra el creixement econòmic
TEORIA DE LA RENDA DE LA TERRA
I
TEORIA DE LA DISTRIBUCIÓ

Algunes hipòtesis:
Rendiments constants en lamanufactura i
decreixents en l’agricultura
Competència perfecta
Teoria malthusiana de la població
Relació K/L constant

Per què existeix la renda de la terra?
Perquè la terra fèrtil és escassa
Llei de rendiments decreixents (Turgot, 1765)

marge
intensiu

marge extensiu
Kg de gra
parcel·la A

parcel·la B

parcel·la C

100

90

80

90

80

80

Els rendiments decreixents expliquen l’ús de
terra amb menorfertilitat

1 parcel·la A
3 unitats de K i L

100+90+80 = 270 Kg

3 parcel·les C
1 unitat de K i L cada

80 x 3= 240 Kg

270 – 240 = 30 Kg és la renda que el granger
està disposat a pagar per la millor terra

La renda de la terra és el que iguala la taxa de
beneficis entre les parcel·les de diferent
qualitat
Els grangers competeixen i, per tant, tenen la
mateixa taxa de beneficis
La qualitat dela terra fa la diferència; els
propietaris de la terra millor reben la renda de
la terra

3 classes socials:
Terratinents: rendes de la terra
Capitalistes: beneficis
treballadors: salaris
Ricardo vol explicar com la renda nacional es
divideix en tres classes socials

PMg

Q
PMg

K, L

PMg

PMg

salari de
subsistència

K, L

PMg

Q
PMg

salari de
subsistència

K, L

PMg

renda terra=productivitat parcel·la - productivitat pitjor
parcel·la

Q
PMg

salari de
subsistència

K, L

PMg

renda terra= productivitat parcel·la - productivitat pitjor
parcel·la

Q
PMg

salari de
subsistència

K, L

PMg

rendes terra

PMg

salari de
subsistència

K, L

PMg

rendes terra

PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

PMg

Q – rendes terra – salaris = beneficis
rendes terra

beneficis

PMg

salaride
subsistència

salaris
K, L

PMg

rendes terra

beneficis

PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

PMg

rendes terra
beneficis
PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

Al créixer l’economia, més (i pitjor) parcel·les de
terra són ocupades i les rendes tene una porció
creixent de l’ingrés

PMg

rendes terra

… i la taxa de beneficis cau

beneficis
PMg

salari de
subsistència

salaris
K,L

PMg
… i al final els beneficis desapareixen
rendes terra
beneficis
PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

PMg
… i al final els beneficis desapareixen
rendes terra

PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

PMg
quan els beneficis desapareixen, l’acumulació de
capital s’atura i l’economia deixa de créixer
rendes terra
steady state
PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

PMg
com que lataxa de beneficis és la mateixa per
tota l’economia, la indústria en surt afectada
rendes terra
steady state
PMg

salari de
subsistència

salaris
K, L

Quina relació té això amb les Corn Laws?
Les importacions de gra era una manera de
retardar l’arribada de l’steady state
Prohibint les importacions de gra es forçava
l’ocupació de les pitjors terres britàniques
molt ràpid i arribar a l’steady...