senador vitalicio














L’ATENCIÓ EDUCATIVA A LA DIVERSIDAD























El punt de partida inicial és el fet que cada alumne és únic, i distint a cada un i tots els de la seva aula.
Al principi hi va haver una actitud receptiva per part dels professors cap a la idea d’atenció a la diversitat. El problema és que només amb els recursos existents en aquellmoment en els centres, no es podia abordar correctamen la diversitat.
Es va donar una tomb al sistema, que va tenir efectes no del tot desitjats. Aparegueren els professors de suport, els especialistes, que tenien com a prioritat els alumnes amb NEE i en canvi pels professors de l’aula, la seva prioritat eren la resta d’alumnes.
S’accentuaven els aspectes socials, i es donava per entès que elsalumnes amb NEE no assolirien les mateixes fites que els altres.
Les diferencies, o es toleraven o es diluïen.

Cap a la normalització.
La idea era normalitzar els NEE, paradoxalment, a una escola i a un món ple de diferències.
A més, els professors veien que el seu esforç no era reconegut per la societat.
Transcorreguts més de 25 anys d’integració escolar pràcticament no hi ha estudis quedemanin l’opinió als que han estat destinataris dels seus programes, de les seves actuacions. Són ells els que ens poden dir que allò que els sistema escolar els atribuïa, no correspon amb el que ells mateixos percebien. És bàsic per poder veure amb què s’han equivocat o acertat.
Amb els defectes que ha tengut, el procès d’integració ha estat positiu tant pels alumnes que l’han integrat com pelsprofessors, especialistes, equips directius, famílies i societat en general.

Canvis per a la integració i canvis socials.
L’any 1990 la Unesco s’havia compromès amb una educació basat en el nin, en el que les diferències s’accepten com a expressió d’una diversitat que es necessari abordar, i no sols com un problema.
A l’informe apareixen les estratègies més adequades per ajudar als professors adesenvolupar maneres de treballar que facin incidència en les diferències, els ritmes, els nivells, capacitats, interessos, i que facilitin els aprenentatges a tots.

Perspectiva social
Destaca el plantejament d’autors que aposten per una societat que reconegui els desiguals com a ciutadans iguals i no una societat que es limiti a tractarlos com a receptors de la bona voluntat d’altres persones(Morris).
Es tracta de trobar un posicionament que accepti les diferències i es centri en els espais que compartim.

Canvi de posicionament en les polítiques educatives
La qüestió de partida seria, per què el sistema educatiu no ha aconseguit crear oportunitats per a tots?, enlloc de demanar-nos què hem de fer per atendre a tots i bé.
S’ha de tenir clar: la integració escolar no depèn nomésde l’aplicació de les lleis i de la dotació de recursos, sinó fonamentalment d’un compromís dels professors. I fins i tot abans d’això, s’ha d’investigar i treballar tots els indicadors, per comprendre el context i la cultura de l’escola. Aquest procés de reflexió és el motor del canvi, de tots, no sols dels professors.


La atenció educativa a la diversitat (II)
Parla dels començaments del’atenció a la diversitat, fent referència al primer cas de l’al·lot salvatge, Víctor, cas recreat al cinema pel director François Truffaut. Desprès fa menció del test d’intel·ligència elaborat per Binet (1905).
El resultat de tot això va esser que la intel·ligència va servir per separar, i per classificar.
El concepte d’intel·ligència ha anat variant, passant de les 3 intel·ligències inicials,passant a les 7 +1 posteriors.
Però en definitiva, aquesta pretensió de reduir la intel·ligència a components, no sembla molt intel·ligent, segons Morín.

Les capacitats
El professor ha de conéixer les capacitats dels alumnes, i només pot identificar-les a través de conductes observables i de demostracions, per determinar la capacitat intel·lectual general, que es manifesta en els aprenentatges...