Sentido Común

Història de la Filosofia Prof.: Javier Miró Dept. de Filosofia. IES Les Foies Curs 2012-13

III.- DESCARTES
1. - L'ideal de coneixement necessari "Tota ciència és un coneixement cert i evident" (Regles per a la direcció de l'esperit [Reg], II). Amb aquesta afirmació Descartes situa el coneixement no en l'ésser de la cosa, sinó en l'ésser del subjecte que coneix. La possibilitat que té una cosade ser coneguda depèn, diu Descartes, de la seua evidència, és a dir, de la capacitat per imposar-se amb certesa al subjecte que coneix: només allò que no admet dubte és conegut amb certesa. En situar el criteri del coneixement en el subjecte que coneix, Descartes no rebutja, però, el tradicional concepte de veritat com adequació de la representacions mentals (idees) amb les coses, però sírebutja el criteri, ja que Descartes no el fa dependre de la correspondència entre mental i real, sinó que ara depèn de l'experiència subjectiva de certes propietats de les nostres idees. A les veritats descobertes en l'ordre de la subjectivitat, en imposar-se amb certesa per la seva evidència, s'adeqüen, segons Descartes, les coses. 2. - Matemàtica Universal Descartes pensa que només la Geometria il'Aritmètica entre les ciències conegudes realitzen l'ideal de coneixement necessari, ja que es troben exemptes de falsedat i ambigüitat. Per tant, amb la finalitat de trobar un mètode que conduisca a aquest coneixement, Descartes vol esbrinar com opera la raó en aquestes dos ciències fent abstracció del seu objecte, el nombre i la figura. Per això, indaga que tenen en comú aquestes dos ciències i laresta de ciències que es consideren relacionades amb les Matemàtiques (Astronomia, Música, Òptica, Mecànica, etc.). En totes elles, diu Descartes en la Reg IV "s'estudia l'ordre i la mesura, sense que importe el que aquesta mesura es busque en els números, les figures, els astres, els sons o qualsevol altre

objecte". Així, doncs, conclou Descartes, sempre que la raó estudie l'ordre i lamesura en qualsevol objecte obtindrà la certesa pròpia de la ciència. El problema, òbviament, consisteix a reduir qualsevol objecte a ordre i mesura. Si es tracta de la matèria extensa en general resulta més senzill que quan l'objecte és un altre. És per això, diu Descartes, que l'Aritmètica i la Geometria, que s'ocupen —una mitjançant nombres, l'altra mitjançant figures— de les diverses relacions oproporcions de la matèria extensa, constituixen cadascuna d'elles un cos de coneixements certs. Hi ha, però, afirma Descartes, "una ciència general que explica tot el que pot investigar-se respecte a l'ordre i la mesura sense aplicar-los a una matèria en particular" (Reg IV). Aquesta ciència, diu Descartes, s'anomena Matemàtica Universal (Mathesis Universalis) i permet reduir qualsevol objecte a laseva estructura matemàtica, és a dir, convertir-lo en objecte de relacions o proporcions. Quan es tracta d'objectes materials, cal abstreure primer les qualitats sensibles particulars i quedar-se amb les formes generals que són susceptibles de ser mesurades. La Matemàtica Universal exigix a més, diu Descartes, una reducció de la quantitat (mesura) a proporcions i relacions (ordre), la qual cosapermet estendre el pensament matemàtic a tot el domini del que es pot conèixer, siguen coses materials o no. 3. - Essència del mètode A la Reg V, Descartes afirma que "Tot el mètode consisteix en l'ordre i la disposició dels objectes cap als quals cal dirigir l'atenció de l'esperit per descobrir alguna veritat" i, en un altre lloc, defineix l'ordre com una gradació de raons: "L'ordre consisteixúnicament en això: que les coses propostes en primer lloc han de ser conegudes sense l'auxili de les següents, i les següents han d'estar disposades de manera que es demostrin només per les anteriors". Per tant, el mètode cartesià consisteix en essència en fer dependre el caràcter demostratiu de les veritats de l'ordre. Això implica que el saber és concebut per Descartes com un tot estructurat...