sgbhdfnlffeuk gkk

ESTUDIGENERAL22
Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona

La diversitat polifonica del discurs amorós en el Tirant 10 Blanc

RAFAELALEMANY
Universitat dYAlacant
En el Tirant conviuen, si més no, dues concepcions de l'amor frontalment
contraposades i, alhora, complementaries, que Martorell combina amb
habilitat. La primera té a veure amb les pautes conductuals del'amor
cortés i n'és paradigma la relació de la parella protagonista, Tirant i
Carmesina. La segona es basa en una vivencia més desenfadada de
l'erotisme, i la representen les relacions de Diafebus amb Estefania i,
molt especialment, dYHipolitamb l'emperadriu, sense menyscapte dels
matisos propis de cada cas. Tanmateix, no ens trobem davant d'una
bipolarització d'extrems irreconciliables, sinóque, ben al contrari, al llarg
de l'obra abunden els vasos comunicants entre totes dues concepcions.
Justina Ruiz de Conde (1948, pp. 119-132) ja va assenyalar que la
materia amorosa d'aquesta obra parteix dels pressuposits de l'amor
cortés, per bé que aixo no signifique l'exclusió d'altres models literaris i
morals. Els topics cortesans sobre l'amor troben en la figura de Tirant un
fidelseguidor que travessa, empelelit per un desig vehement d'aconseguir
la seua amada, els quatre estadis pels quals tot enamorat cortés havia de
transitar: fenhedor, pregador, entenedor i drutz.
L'etapa de fenhedor comenqa per a Tirant quan, en el capítol 117, el
nostre heroi resta corprés per la bellesa inestimable de la filla de
l'emperador de Constantinoble, que, envalda encara pel dolor que liha
provocat la mort del seu gema, es troba reclosa en una cambra fosca del
palau:
[. . .] 10s hulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. E per la gran
calor que fehia -perque havia stat ab les finestres tancades- stava mig descordada,
mostrant en 10s pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren
entrada als hulls de Tirant que, de allí avant, notrobaren la porta per on exir e
tostemps foren apresonats en poder de persona liberta, fins que la mort dels dos féu
separació (Hauf i Escartí 1992, p. 228).

Martorell recrea ací un topic tan recurrent en la literatura cortesana
com el de l'amor a d visum, l'origen del qual es pot rastrejar en la teoria
de les quinque lineae amoris -a saber, visus, alloqui, tactus, osculi i
coitus-procedent de la tradició classica (Renedo 1992, p. 99). No han
faltat les veus que s'han apressat a magnificar l'originalitat de Martorell
quan, en aquesta primera descipció física de Carmesina, gosa fer
referencia a una part del cos tan (timpúdica)) com els pits femenins
(Miralles 1980, p. 400). Tanmateix, Joan M. Perujo (1997, p. 43) ens
descobreix un antecedent obvi d'allo que en principi podiasemblar una
novetat agosarada de la novella valenciana: la comparació que Paris fa
dels pits d'Helena amb dues ttpomes resplandents)) en les Histories
troianes de Guido delle Colonne, que Martorell havia de conéixer a
través de la traducció catalana que en va fer Jaume Conesa.
Seguint les passes que ja segles abans havien marcat els trobadors, i
després d'haver contemplat de prop la bellesade l'amada, Tirant se
submergeix de ple en un estat de postració que l'allunya del món exterior.
A partir d'aquest moment es fa necessaria la presencia d'un tercer que
interprete alhora el paper d'intermediari i de conseller sentimental en la
tortuosa relació dels nostres protagonistes, i que els ajude a ocultar als
ulls de la resta dels mortals l'amor que es professen. En l'extensa
seqüenciaque ocupen els amors de Tirant i Carmesina en la novella,
aquesta funció la fan, alternativament, Diafebus, Estefania, Hipolit i,
sobretot, Plaerdemavida, personatges amb els quals els dos enamorats
comparteixen les seues tribulacions.
Diafebus és el primer testimoni del patiment de Tirant i qui ens ajuda
a descobrir la causa del dolor que angoixa el nostre heroi:
-Capita senyor,...