Signes, llengua i cultura: cap a una epistemologia del silenci,

Sebastià Serrano, Signes, llengua i cultura: cap a una epistemologia del silenci, 1980.
Edicions 62, Barcelona. 173 pàgines, ISBN: 84-297-1583-5.
El llibre de Sebastià Serrano es publicat quan a Catalunya el dijous 20 de
març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després
de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat deCatalunya en 1979. Els propòsits de l’autor per escriure aquest llibre són prou
importants: primerament, reflexionar sobre la cultura i la cultura catalana;
segonament, desenvolupar una pràctica literària que l’autor persegueix, a fi de trobar
el fil que el porti a descobrir els secrets de l’art de fer novel·les, tant com dir de la vida.
I té, també, diferents propostes semiòtiques per ainterpretar la nostra cultura i fer,
alhora, la vida més agradable. L’autor diu que aquest és un llibre per llegir, pensar,
riure, estimar.
Sebastià Serrano ens diu que l’estatut de la cultura catalana és axioma que fonamenta
la nostra manera de ser com a poble i com a nació.
El sintagma ‘’cultura catalana’’ té un significat precís? Avui podem dormir al carrer
damunt del sac de la nostra experiènciai aquest sac, és fora o dins el sac? Del sac de la
experiència Sebastià Serrano en treu uns conceptes com el de naturalesa i el concepte
de llenguatge. I també comunicació. Quina distinció hi ha entre naturalesa i cultura? La
naturalesa es tot allò que tenim per herència biològica i la cultura és allò que ens ve de
la tradició externa. Ja tenim la cultura com a conjunt, o com a sac, d’aquestconjunt
(art, ciència, religió, institucions..) podríem donar-ne una definició: tots aquells hàbits,
costums o coneixements que identifiquen a un home com a membre d’una societat.
Per tant, tenim dues classes de fets: les característiques que em heretat dels nostres
avantpassats, que pertanyen al domini de la biologia; i per altra banda, un univers més
o menys artificial, que és aquell en quevivim com a membres d’una determinada
societat.
Si ens preguntem pel primer dels signes culturals que pot representar la cultura de
manera ben escaient, anirem a parar al llenguatge. La llengua, doncs, se’ns manifesta
com el fet cultural per excel·lència, és una part de la cultura que rebem dels nostres
avantpassats per via de la tradició. El llenguatge es l’instrument essencial pel qual
1assimilem la cultura de la nostra comunitat. Veurem també que amb gestos i
moviments del cos acompanyem el llenguatge. La llengua és el sistema que tradueix
tots els altres sistemes.
Persones que parlen llengües diferents i tenen diferents signes d’expressió ens porten
d’estudiar la comunicació verbal a la comunicació no verbal.
Avui en dia ens centrem més per formes comunicatives molt mésprofundes i menys
evidents que les verbals.

Ara ens centrem en el funcionament d’una sèrie de

mecanismes que regeixen els estrats no verbals de la comunicació i que, naturalment,
fins fa poc eren desconeguts o immergits en la nació fosca del natural. Conscient i
inconscient de la comunicació humana.
Sherlock Holmes seria un gran exemple de persona qui fa un gran servei de la reflexiósobre la cultura de la seva comunitat. Un exemple de comunicació verbal. Ell coneixia
bé una cultura perquè coneixia bé les estructures de la conducta, els hàbits i fins i tot
les relacions amb les coses materials dels membres de la societat. La comunicació ho
regeix tot: com s’estructura la societat, com es mouen, com planegen i resolen...
Tota interacció per mitjà dels missatges verbals i/ono verbals, ens pot conduir a
pensar en un programa que regeixi la interacció mateixa en controlar, no tan sols els
comportaments individuals o de grup sinó també les relacions establertes entre els
diferents actors. Una característica essencial d’aquests senyals, és que sovint són
transmesos, rebuts i interpretats de manera conscient. Els signes verbals han traslladat
el llindar de...