Sistema respiratorio i cardiocirculatorio

UF4 Sistema respiratori i cardiocirculatori

La respiració és el procés mitjançant el qual l’O2 de l’aire arriba a les cèl·lules on s’utilitza en la producció d’energia mitjançant reaccions químiques de les quals resulta el CO2 que s’expulsa a l’aire durant la respiració.

- LA RESPIRACIÓ TÉ DOS FASES:

Respiració externa:
L’O2 passa de l’aire ambiental a la sang, entrant en els pulmons.I el CO2 de la sang a l’aire.

Respiració interna:
És el procés mitjançant el qual, l’O2 que transporta la sang arriba a totes les cèl·lules de l’organisme, que l’utilitzen per obtenir energia de les reaccions químiques.
De la producció d’energia s’obté el CO2 això vol dir que la respiració és interna i inclou també el procés de l’evacuació del CO2 fins els pulmons, mitjançant la sang.

-La sang oxigenada arriba a les cèl·lules mitjançant les arteries, mentres que la sang amb CO2 (bruta) arriba al cor per les venes.

Circuit major:
És el que porta la sang del cor a tot el cos i aquesta és sang oxigenada amb O2 i ho fa mitjançant les arteries que surten del ventricle esquerra concretament de l’arteria aorta.
Per que la sang pugui fer arribar el CO2 als pulmons, utilitza lesvenes que arriben a l’aurícula dreta del cor i així tanquem el circuit major.

Circuit menor:
Comunica el cor amb els pulmons, en aquest cas la sang amb CO2 que ha entrat a l’aurícula dreta surt per el ventricle dret mitjançant l’arteria pulmonar, que en aquest cas porta CO2 , arriba als pulmons on es dòna l’intercanvi de gasos i la sang oxigenada retorna al cor mitjançant les venes pulmonarsconcretament a l’aurícula esquerra acabant d’aquesta manera el circuit menor.

- Les arteries porten sang bruta i les venes sang neta.
Surten per el ventricle i entren per l’aurícula.
Tota la sang am CO2 arriba a l’aurícula dreta per que es netegi i agafi O2.

[pic]
- Per que la sang oxigenada pugui arribar a totes les nostres cèl·lules i la sang amb CO2pugui ser eliminada, necessitem el treball conjunt del sistema respiratori i el sistema cardiocirculatori.

- En relació a la oxigenació, dins de la cèl·lula l’oxigen es combina amb la glucosa i amb altres molècules donant lloc a una cadena de reaccions que ens donen energia que ens permetrà moure els músculs, utilitzar el cervell, mantenir la temperatura corporal, en definitiva mantenir la vida.Aquestes reaccions químiques deixen com a residus el CO2 i l’aigua, l’aigua no suposa ningun problema per al nostre cos, doncs es barreja amb el nostre líquid extracel·lular, però el CO2 és un producte tòxic que s’ha d’eliminar passant a la sang i fent el circuit fins arribar als pulmons.

ANATOMIA DE L’APARELL RESPIRATORI.

- Des de l’interior fins a l’exterior dividim anatòmicament elaparell respiratori en 3 parts:

a) Vies superiors
b) Vies inferiors
c) Pulmons

A) Vies superiors

Estan formades per el nas, les fosses nassals, la faringe i la laringe.

- El nas i les fosses nassals: El nas es un apèndix de la cara que està aguantat per un esquelet ossi amb cartílags en el seu extrem.
Les fosses nassals són dues cavitats situades darrere del nas, estan en el centre de lacara per sota de la cavitat cranial, per sobre del paladar dur, de la cavitat bucal i entre les cavitats dels ulls i els ossos maxil·lars superiors.
Les coanes són els orificis posteriors de les fosses nassals que comuniquen amb la nassofaringe.
El tabic nassal separa les dues fosses nassals, en les parets de cada una d’elles hi trobem dos ossos, anomenats cornets donant a la paret una formairregular.
Els ossos de la cara tenen grans espais buits plens d’aire, que reben el nom de sinus paranassals (frontals, etmoïdals, esfenoïdals i maxil·lars).
Les seves funcions són: Col·laborar en la respiració i aïllar les visceres intestinals del fred exterior.

- Finalment trobem un conducte a cada costat anomenat lacrimonassal, que comuniquen la conjuntiva ocular amb les fosses nassals i és...