Skinner

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990)

B. F. Skinner va néixer el 20 de març de 1904 a Susquehanna (Pennsilvanià) en una família de classe mitjana on va ser educat d’acord a cànons morals estrictes.
Skinner va estudiar a l’escola superior Hamilton College on es va graduar en literatura anglesa. La seva intenció era prosseguir la seva carrera com a escriptor, però després de molts intentsfracassats i impressionat per les lectures de Pavlov i Watson, va deixar estar aquesta vocació per estudiar psicologia. El 1928 es va matricular a un programa de psicologia a la universitat de Harvard on va obtenir la llicenciatura als dos anys i el doctorat als tres (1931).
Skinner va començar la seva carrera d’ensenyança a la Universitat de Minnesota el 1936 i hi va seguir fins el 1945. Aquest mateixany es va traslladar a la Universitat d’Indiana com a catedràtic del departament de psicologia on va restar fins 1948, any en que va tornar a Harvard. De 1948 fins 1990 Skinner va seguir la seva vida de professor, tot i jubilar-se l’any 1974, fins que va morir el 1990.

(Extret de: Introducció a la Historia de la psicologia, Hergenhahn, B. R. (1997), p. 445-447)

Entre les seves obres caldestacar Walden Two (“Walden Dos”, 1948), descripció novel•lada de la futura societat programada, Science and Human Behavior (“Ciència i conducta humana”, 1953), Analysis of Behavior (“Anàlisi de la conducta”, 1961), escrita amb J.G.Holland i segons el sistema de l'ensenyament programat, The Technology of Teaching (“La tecnologia de l’ensenyament”, 1968), Beyond Freedom and Dignity (“Més enllà de lallibertat i de la dignitat”, 1971) i About Behaviorism (“Sobre el comportament”, 1974).

(Extret de: Gran enciclopèdia catalana, (vol. 15: S-St), Genovart, C. (1979), p.664)

B. F. Skinner era afí a la psicologia neoconductista que és el resultat de la combinació del conductisme amb el positivisme lògic. Encara que van existir moltes diferències entre els neoconductistes, totes les vessantstenien com a principis:
1. Si s’utilitza la teoria, s’ha d’utilitzar segons les maneres demandades pel positivisme lògic.
2. Tots els termes teorètics s’han de definir operacionalment.
3. S’han d’utilitzar animals com a subjectes d’investigació, per dos raons: (a) les variables rellevants són més fàcils de controlar que en subjectes humans i (b) els processos de percepció i aprenentatge produïtsen animals difereixen només en grau dels processos humans, per consegüent, es pot generalitzar als homes la informació obtinguda a partir dels animals.
4. El procés d’aprenentatge és de suma importància perquè és el mecanisme primari pel que els organismes s’ajusten als canvis de l’entorn.
Segons el positivisme descrit per Mach, que segueix Skinner, la feina de la ciència és descriure lesrelacions empíriques, no explicar-les ja que això seria entrar en termes de la metafísica. Així doncs, podem concloure que a la teoria a la que s’aferrava Skinner era el positivisme, no el positivisme lògic.
Al igual que Watson, Skinner va negar l’existència d’un domini individual dels successos conscients. Creia que tots els successos que podem denominar mentals, són simples etiquetes verbalsconferides a determinats processos corporals. Llavors Skinner va afirmar que fins i tot si existien successos mentals, no es podia obtenir res mitjançant el seu estudi. Així doncs, Skinner va ser un monista físic (materialista) perquè creia que la consciència com a entitat física, no existia.

“No existe nada en la ciencia de la conducta o en su filosofía que necesite alterar los sentimientos uobservaciones introspectivas. Los estados corporales que se sienten o se observan, se conocen, pero existe un énfasis en las condiciones asociadas y una insistencia en que son las condiciones en lugar de los sentimientos los que nos permiten explicar la conducta”
(Skinner, B. F. (1974). About behaviorism, pag. 245)

A partir d’aquesta cita i tot l’exposat fins ara, podem comprovar que Skinner, tant...