SOCIOLINGÜÍSTICA

SOCIOLINGÜÍSTICA


1.- INTRODUCCIÓ. QUÈ ÉS LA SOCIOLINGÜÍSTICA?

La sociolingüística és una disciplina que estudia l’ús d’una llengua, és a dir la variació lingüística, en relació als factors socials. Per tant, la sociolingüística s’ocupa d’aspectes externs a la pròpia llengua: factors polítics, econòmics, culturals, psicològics... És un fet comprovat que tots aquests factors afecten de diversamanera l’ús que un parlant i una comunitat de parlants fa de la llengua. Canvis polítics, fets culturals, l’acció de l’economia, onades migratòries, modes, canvis en l’estructura social d’una comunitat..., són esdeveniments i realitats socials que afecten directament en l’actitud i les conductes del parlant i de la comunitat de parlants envers la llengua. En aquest sentit, cal dir que lasociolíngüística s’ocupa d’analitzar aquests fenòmens tant en realitats monolingües (on només hi ha una llengua, per ex. Portugal) com en realitats plurilingües ( seria el cas d’Espanya, específicament a les Comunitats amb llengua pròpia a banda del castellà). Dit això, acabarem per indicar que l’objecte d’estudi de la sociolingüística no és la llengua, sinó el parlant i la comunitat de parlants; no oblidemque el que interessa és l’estudi de l’ús lingüístic, i aquest només es fa a través del parlant que la té, en exclusiva, o compartint-la amb una altra, com a instrument de comunicació amb altres parlants de la mateixa comunitat lingüística.
Nosaltres abordarem l’estudi d’alguns conceptes de sociolingüística aplicats a la comunitat catalanoparlant, i en algunes ocasions, específicament a l’àreavalenciana d’aquesta comunitat. És del tot necessari tenir en compte una sèrie d’aspectes que defineixen la realitat sociolingüística de la comunitat catalanoparlant:

* És una comunitat que representa una realitat plurilingüe perquè, especialment a partir del segle XVI, el català entra en contacte amb el castellà i més tard amb el francés. Aquest contacte lingüístic ja no s’ha interromput, de talmanera que ara tots els territoris catalanoparlants ho són també castellanoparlants o francoparlants.
* En el cas d’Espanya, aquest contacte lingüístic ha existit al llarg de la història com a conflicte lingüístic. Aquest conflicte, almenys en els seus aspectes més greus, va quedar resolt amb l’arribada de la democràcia a Espanya i la promulgació de la Constitució espanyola de 1978 i els diferentsEstatuts d’Autonomia. Definim el contacte del català amb el castellà i amb el francés com a conflicte lingüístic per les següents raons:

a) A Espanya, a partir del segle XVIII s’han dictat lleis persecutòries contra l’ús públic de la llengua catalana per part de la seua comunitat lingüística. Això va produir una marginació social de la llengua i que aquesta es veiés fora dels àmbits lingüístics deprestigi: l’administració pública i la política, l’acadèmic, la justícia, la religió, la literatura culta, els mitjans de comunicació, etc. Per tant, la comunitat catalanoparlant tenia una llengua A (el castellà) per als usos lingüístics públics (els dels àmbits adés citats), i una llengua B (el català) per als usos lingüístics privats i informals (els propis de l’àmbit familiar, els amics, elsveïns, manifestacions folklòriques...). En poques paraules: una llengua de primera i una altra de segona. Una llengua que experimenta aquest procés, en sociolingüística, s’anomena llengua minoritzada.

b) La comunitat catalanoparlant ha sigut fins a èpoques ben recents una comunitat de parlants analfabets en la seua llengua, evidentment per raons alienes a la seua voluntat. La formació i la culturaera rebuda i transmesa en castellà, cosa que enfortia encara més la situació de llengua A i llengua B.
c) La postergació del català a llengua B, amb inexistència de cap organisme o institució que regulara el seu ús, va causar que es perdera la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat lingüística estesa per territoris administratius diferents. Igualment van progressar sense cap control,...