Sociologia

Unitat 1 Cultura i procés de socialització El procés de socialització implica la internalització de la cultura del grup social on es desenvolupen les persones. Els components de la cultura que es desenvolupa en els diferents grups socials es subdivideixen en tres àmbits: -el mon de les coses: productes i útils que s’usen en una societat -el mon dels significats: conjunt de llenguatges i signesque s’utilitzen -el mon de les normes: usos, costums i normes jurídiques acordades en un col·lectiu. Berger i Luckmann (La construcció de la realitat).La socialització es el procés ontogènic (desenvolupament d’un individu d’una espècie)amb els que l’individu internalitza la societat. La relació individu-societat es basa en un triple procés: -externalització dels productes humans a partir delllenguatge i la feina -objectivació d’aquests productes, que prenen independència -internalització amb la qual l’individu fa seus aquests productes Control social i agencies de socialització Hi ha dos tipus de socialització: Socialització primària. És la més important, l’individu no pot escollir entre altres significants i internalitza el general. Es desenvolupa en la família, marca fort la personalitat,ideologia i maneres de relació social de l’individu. ᴸ-Segons Berger i Luckmann: - es desenvolupa en un ambient molt emocional - s’internalitza quan s’identifica amb els altres significants - els nens accepten els rols i actituds dels altres significants –els internalitzen-, amb aquesta identificació es poden identificar a sí mateixos, el seu jo reflexa les actituds que han acceptat dels altres.És un procés dialèctic entre l’auto-identificació i la identificació que fan els altres. -la socialització primària crea en el nen una abstracció progressiva des dels rols específics als generals. L’abstracció dels rols i actituds d’altres significants s’anomena l’altre generalitzat. -societat, identitat i realitat s’internalitzen al mateix temps que el llenguatge -les seqüencies de l’aprenentatgesocial es defineixen a cada societat (als x anys ha de saber y), per tant la s.primaria segueix les exigències del coneixement que s’ha de transmetre. ᴸ-Segons Bernstein els grups socials marquen les tipologies familiars, havent-hi les famílies posicionals (classes baixes, control explícit i forta jerarquia) i les personalitzades (classes mitjanes, normes flexibles i jerarquia borrosa).Socialització secundària. És qualsevol procés que du a un individu ja socialitzat a nous sectors objectius de la seva societat: escola, feina, m.comunicació,associacions,grups religiosos... Les característiques d’aquestes institucions influiran considerablement en la socialització. B.Bernstein presenta els elements diferencials, que en l’escola serien: els grups d’ensenyament (heterogenis o homogenis), lapedagogia (plantejar problemes o presentar solucions), els mestres, els alumnes (grups socials diversos). Això juntament amb els relatius a l’ordre (jerarquia, autoritat, límits i relacions de control) determinarà en gran part els hàbits de socialització dels individus.

Grups d’iguals o relació entre parelles. El procés de s. dins d’un grup d’iguals augmenta la diversitat d’elements culturalsque es troba dins d’una família. Giddens: -són més democràtiques que les familiars, tendeixen a ser igualitàries -es basen amb un consentiment mutu. A la família hi ha dependència -el codi de conducta és diferent, se’n poden explorar les regles -a vegades són de per vida, sobretot si no hi ha mobilitat. Afecten molt en les actituds. El jo, el desenv. de la individualització i la identitat social.S.Freud: En l’etapa edípica (4-5anys) el nen aprèn a renunciar a la companyia dels pares i a reprimir el desig sexual cap als pares. Se supera quan el nen/a reprimeix els vincles eròtics amb el pare/mare, de manera inconscient. Marca l’inici d’un Jo autònom, ja no depèn dels seus pares. G.H.Mead (base molt important de l’interaccionisme simbòlic): Els nens comencen a desenv. com éssers socials...