Sociologia

ACTIVITAT III: Investigació sociològica.
Preguntes:
1. El text presentat, a quina aproximació epistemològica fa referència (quantitativa o qualitativa)? Per què?
Per tal de respondre, cal conèixer primer què defineix cadascuna de les aproximacions epistemològiques, per a continuació, afirmar sobre quina de d’aquestes se’n fa referència en el text.
* L’aproximació epistemològicaquantitativa fa èmfasi en la mesura objectiva, és a dir, estudiar les coses des d’una posició de neutralitat, hi ha una relació causa - efecte, i la recollida d’informació és estructurada i sistemàtica. Tècniques: Enquesta.

* L’aproximació epistemològica qualitativa fa èmfasi a la construcció de discursos, hi ha una comprensió de la conducta humana en el propi marc de referència, i la recollidad’informació és flexible. Tècniques: Entrevista en profunditat, observació, grups de discussió, anàlisi de textos i del discurs, històries de la vida i tècnica Delphi.

El text presentat tracta sobre la recerca que fan els cool hunters per tal d’esbrinar noves tendències, “vanguardias”, per mitjà de la observació dels comportaments i conductes de les persones, ja que aquests venen determinats per lesseves creences i valors.
Com la observació és la tècnica que el text remarca, o en fa referència, com a metodologia que emprada per estudiar/investigar tots els àmbits del quefer humà, i aquesta és una tècnica d’investigació social de tipus qualitatiu, podem concloure el següent:
Un cop comentades els dos tipus d’aproximacions i la tècnica sobre la que parla el text, podem afirmar que el text fareferència a l’aproximació epistemològica qualitativa, ja que el mètode d’investigació és l’observació.

2. Aquesta aproximació, pot ser ‘objectiva’? (Raoni-ho a partir del document adjunt). Quins podrien ser els límits d'aquesta perspectiva?
Es diu que una aproximació és objectiva quan l’investigador, en aquest cas, un investigador de la realitat social, deixa de banda els seus valors i estudiales coses des d’una posició neutral.
Aquesta idea de objectivitat, es considera dins de la perspectiva positivista de la investigació, on els sociòlegs utilitzen el mateix mètode per explicar els fenòmens socials que el mètode que empren els científics per explicar els fenòmens naturals.
Considero que l’objectivitat en aquest cas, com en d’altres, és molt difícil, ja que realment és impossibleseparar o distanciar-se absolutament de la opinió, creences o valors d’un mateix, d’allò que s’està estudiant. Però també crec que l’objectiu i el treball d’un investigador es basa en conèixer allò que realment és, no pas allò que hauria de ser en funció de les seves creences.
Per tant, la feina d’un investigador ja va de la mà d’unes exigències, com són la imparcialitat o el rigor que a deprendre a l’hora de fer l’estudi i evitar-ne biaixos que modifiquin els resultats de la investigació. No em d’oblidar que qualsevol objectiu d’una investigació és obtenir-ne una resposta sobre el que realment hi ha o passa.
Com a recolzament de la meva opinió sobre la objectivitat en les investigacions, comentar que els sociòlegs reconeixen que és quasi impossible desenganxar-se dels valors o fins itot ser conscient dels biaixos que un va introduint en les seves investigacions.
Per acabar amb aquest punt, sobre si pot o no ser objectiva aquesta aproximació, esmentar una idea del document adjunt que pot garantir investigacions objectives:
“Una estrategia que sirve para controlar los sesgos que pueden causar los valores en la investigación es exigir al investigador que especifique lospasos que ha dado en su investigación de tal modo que otros investigadores puedan repetirla. Si otros investigadores repiten la investigación y llegan a los mismos resultados tenemos más garantías de que la investigación es objetiva.”

Centrant-nos en la segona part de la pregunta, els límits d’aquesta perspectiva positivista/objectiva venen donats per la metodologia emprada, que vol dir amb...