sociologia

La sociologia és la ciència social i humana. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La sociologia és una de les ciències del significat.
L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit pelsaclaparadors canvis propiciats per les ‘dues grans revolucions’ que tingueren lloc a Europa durant el segle XVIII i el segle XIX. La Revolució Francesa assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional (les ciències i les realitats s'independitzen de la religió). La segona gran revolució començà a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, fou la RevolucióIndustrial: un ampli espectre de transformacions socials i econòmiques que envoltà el desenvolupament d'innovacions tecnològiques com l'energia de vapor i les maquinàries que propulsava. L'auge industrial produeix un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats, el que generà una ràpida expansió d'àrees urbanes i propicià noves relacions laborals.

La demolició de lesformes de vida tradicionals féu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del món social com del món natural, partint de la constatació d'una existència autònoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.

La sociologia va adquirir validesa al llarg del segle XIX com a expressió científica del positivisme d'Auguste Comte, iva assolir la maduresa amb la sociologia marxista i les obres de Émile Durkheim (que derivarien en el funcionalisme) i Max Weber (que derivarien en l'interaccionisme)

Disciplines i temes d'estudi[modifica | modifica el codi]

La sociologia s'ocupa de temes molt diversos, referents a l'organització dels individus en grups. Alguns dels temes més rellevants de la recerca sociològica són

El coshumà
Les diferents edats de l'home: infància, adolescència, joventut, maduresa, vellesa
Comportament col·lectiu
Conflicte (una disciplina seria la criminologia)
Cultura i arts
Desviació
Economia
Sociologia de l'educació
Emocions
Relacions interpersonals
Sociologia feminista
Coneixement i ciència
Política
Religió
Grups i moviments socials
Sociobiologia
Paradigmes dominants[modifica| modifica el codi]

Des d'un bon començament apareixen diverses branques com la sociologia marxista o del conflicte, el funcionalisme, l'interaccionisme i, a partir de l'obra d'antropòlegs com Claude Lévi-Strauss, l'estructuralisme cadascuna amb les seves tesis, hipòtesis i anàlisis. La varietat del camp d'estudi explica la varietat d'enfocaments i mètodes d'anàlisi però hi ha dos paradigmesdominants: l'holístic i l'atomista.

Paradgima holístic: Creu que la societat és un tot superior a la suma de totes les accions, persones i conceptes. Aquest tot preexisteix a l'home, que s'hi ha d'adaptar (procés de socialització), sovint amb coerció, en sigui o no conscient. L'èmfasi de l'estudi estarà en les relacions de la història i les institucions.
Paradigma atomista: Cada individu és comun àtom de la societat, amb la seva especificitat. La societat s'explica pel conjunt de relacions de les persones, en sentit ampli. L'investigador s'ha de fixar doncs en l'acció social, buscant les causes i conseqüències d'allò que fem com a individus.
Sociologia com a ciència[modifica | modifica el codi]

La sociologia no es redueix a la recopilació i exposició de dades empíriques. Aquesteses basen en l'observació però han de possibilitar les generalitzacions i finalment ha d'elaborar teories sobre la realitat social, que han de sotmetre's a la verificació. En aquesta fase final poden sorgir altres generalitzacions o bé es pot invalidar tota o part de la teoria i això ens aboca a caracteritzar la sociologia com una ciència oberta, no dogmàtica, cumulativa.

Tanmateix, la...