Socrates

DOSSIER Nº 3
SÒCRATES.

1. SÒCRATES, L’HOMO ETICUS

Va néixer a Atenes en el 470-469 a.C. i va morir en el 399 a.C.
Sòcrates representa, sobre tot, un model de viure que ha marcat els valors de la cultura occidental. Els humans, segons ell, s’han de guiar per la raó, deixant a un segon pla, els sentiments i la voluntat.
Fou condemnat a mort per impietat (acusat de no creure en els déus dela ciutat i de corrompre als joves; però darrera d'aquestes acusacions s’ocultaven maniobres polítiques).
Sòcrates no va escriure res, ja que considerava que el seu missatge havia de comunicar-se a través de la paraula viva, a través del diàleg i de la oralitat dialèctica.

1.1. Sòcartes i els sofistes.

Sòcrates és contemporani dels sofistes i contraposat a ells. De jove s'interessà pelsproblemes de la naturalesa, però de seguida es va desencisar per la diferència d'opinions, dedicant-se a la reflexió de la dimensió moral i política de l'home.
Sòcrates tracta de respondre al problema següent: "Quina és la naturalesa i la realitat última de l'home? Quina és la seva essència?"
Arriba a una resposta precisa i inequívoca: l'home és la seva ànima, donat que precisament aquesta eldistingeix de manera específica de qualsevol altre cosa. Sòcrates entén per ànima la nostra raó i la seu de la nostra activitat pensant i ètica.
Aquesta posició de vida el fa enfrontar-se als aires renovadors d’aquells forasters. Atenes trontollava. Si de veritat “tot estava permès” molta gent, especialment els més joves, podien passar del relativisme al caos i Atenes esdevindria una polisanòmica (a, sense, nomos, llei), és a dir, una ciutat sense llei.

El nou significat d'ARETE.

Sòcrates atribueix la seva actuació a un deure moral, com l’exigència d’un compromís amb si mateix i amb la polis. Confesava tenir un daimon, o veu interior que l’impulsà a sortir a la palestra disposat a frenar la influència sofista.
Els sofistes són l’homo habilis, gent que ensenya coses “útils” pertriomfar socialment; Sòcrates és l’homo eticus que ensenya com viure millor. Sòcrates i sofistes, ni millors ni pitjors; simplement dos mons totalment diferents
En grec ARETE és allò que converteix a una cosa bona i perfecte en allò que és. Areté, doncs, significa aquella activitat i mode d'ésser que perfecciona a cada cosa, fent-la ser allò que ha de ser. En conseqüència, la virtut de l'home nopodrà ser més que allò que fa que l'ànima sigui com ha de ser, d'acord amb la seva naturalesa, és a dir, bona i perfecte. El magisteri de Sòcrates tenia una finalitat moral. Per a ell, la “moral” no era acceptar una norma externa (el costum vigent o la doctrina d’un altre), sinó el fruit d’un convenciment interior. en aquest convenciment, però, poden i han de coincidir-hi tots els homes. Per aixòes diu que ell cercava un saber universal i necessari, contra el relativisme del seu temps. En això consisteix, segons Sòcrates, la ciència o coneixement, mentre que el vici serà la privació de ciència, és a dir, la ignorància.


Sòcrates representa, doncs, una revolució en la taula tradicional dels valors: els veritables valors no són aquells que estan lligats a les coses exteriors, sinóexclusivament els valors de l'ànima, inclosos tots ells en el coneixement.

SOFISTES SÒCRATES
Nacionalitat Estrangers Atenès
Mestratge Cobrar per ensenyar
Professionals, erudits
Enciclopèdics Fruit del deure moral:ensenyar al qui no sap. Mestre vocacional “ignorant”: “Només sé que no sé res”
Antropologia Social i llenguatge Individual: ètica “Coneix-te a tu mateix
Valors/lleis Relatius:pactes Absoluts: justícia, amistat, lleis, deure...
Discurs Oratòria brillant, commoure masses Diàleg
Conclusió Solucions individuals
Relativisme/nihilisme Solucions col•lectives
Valors i veritats absoluts: Bé

1.2. La maiètica

Sòcrates parteix de l’innatisme: els humans tenim dins nostre la clau de la felicitat però molta gent no ho sap. Podríem dir que, per Sòcrates, l’home savi no és...