Socrrates

El mètode socràtic
La seva contribució més important al pensament occidental probablement va ser el seu mètode d'investigació dialèctica, conegut com el mètode socràtic o mètode d'elenchus. Va utilitzar aquest mètode per investigar especialment els conceptes morals claus, com ara el Bé o la justícia. És per aquest motiu que es considera a Sòcrates el pare de l'ètica occidental o filosofia moral,així com d'altres temes claus en la filosofia.
El mètode en si és descrit per primer cop per Plató als Diàlegs socràtics. Per solucionar un problema, es divideix en una sèrie de qüestions, les respostes a les quals permeten a la persona interessada trobar gradualment la resposta que buscava. La influència d'aquest mètode és patent en l'ús actual del mètode científic, en què les hipòtesisconstitueixen el punt d'inici per arribar a trobar la llei física que segueix l'observació.
Com a exemple d'ús del mètode socràtic, podem pensar en una persona o grup de persones que desitgi sotmetre a judici les seves creences. El mètode socràtic ajudaria a fer-ho, eliminant successivament les creences que porten a una contradicció mitjançant el mètode reducció a l'absurd. Així, la persona formulariaen primer lloc una tesi determinada. Sòcrates respondria explicant quin tipus de premisses prèvies i de conseqüències lògiques posteriors comporta aquesta tesi. El seu interlocutor pot haver d'acabar acceptant que es genera una contradicció, ja que s'arriba a un resultat oposat al que afirmava la seva tesi original. D'aquesta manera, la persona es veu obligada a posar en dubte la validesa de lesseves creences. De fet, Sòcrates va manifestar en una ocasió: "Sé que no em creuràs, però la forma més alta d'excel·lència en l'home és posar en dubte a un mateix i als altres".[17]
El mètode seguit consta habitualment de tres fases:
* La fase de prejudici: l'interlocutor creu que té raó en el que diu. El filòsof debat la idea plantejant qüestions a l'interlocutor fins que aquest arriba a laconclusió que estava equivocat en el que creia i que necessita corregir-ho. Aquesta fase és la que es coneix pròpiament a mètode socràtic o d'elenchus.
* Maièutica: lliure de prejudici, es convida l'interlocutor a debatre de forma més profunda el tema. Aquesta fase està basada en la idea, més platònica, de que el coneixement està latent en la consciència humana. El filòsof, tal i com fa lallevadora amb els nounats, ha d'ajudar al seu interlocutor a donar a llum a la veritat.
* Aletheia: quan s'arriba a la veritat (del grec: ἀλήθεια, veritat). És l'últim pas, l'interlocutor desemmascara la veritat.
Doctrina filosòfica
Aconseguir destriar les creences de Sòcrates de les de Plató és complicat. No existeixen gaires evidències concretes que permetin desmarcar clarament el pensamentdels dos filòsofs. Les teories llargues i elaborades en la majoria dels diàlegs platònics són de Plató, i alguns acadèmics[cal citació] pensen que Plató va adaptar l'estil socràtic per tal que el Sòcrates literari que ell descriu i el personatge històric no poguessin ser distingits.
Altres acadèmics[cal citació] argumenten que Sòcrates va tenir les seves pròpies teories i creences, però hi ha moltacontrovèrsia respecte quines eren realment, degut a la gran dificultat que hi ha en, no només separar els dos autors en les fonts de Plató, sinó també d'interpretar fins i tot els textos dramàtics on apareix Sòcrates. En conseqüència, cal tenir present que la distinció entre les creences de Sòcrates i les de Plató, o Xenofont, no és senzilla, i s'ha de recordar que el que s'atribueix a Sòcratespodria reflectir en realitat les preocupacions fonamentals d'aquests pensadors.
L'assumpte és encara més complicat pel fet que el Sòcrates històric sembla que va ser conegut per fer preguntes sense respondre-les, argumentant que no era prou savi per respondre les qüestions que feia als altres.[18]
Si alguna cosa general es pot dir sobre les creences filosòfiques de Sòcrates és que ell estava...