SOL_LLEN2_BAT_CAT_Altaveu

04_Solucionari-1-033-058

16/7/09

11:49

Página 33

Solucionari

04_Solucionari-1-033-058

16/7/09

11:49

Página 35

UNITAT

1A

TEXT

I CONTEXT
Pàg. 6

1
• tanmateix: b) no obstant això
• índole: a) classe
• peremptori: a) urgent
• brogit: b) remor
• entotsolat: a) que defuig el tracte de la gent
• aclaparadora: a) que fa perdre la força
• a cau d’orella: b) xiuxiuejant
2
2n paràgraf
• que espot tocar: tangible (lín. 20)
• esgotat, molt cansat: extenuat (lín. 21)
• deixar d’oposar resistència: sucumbir (lín. 22)
3r i 4t paràgrafs
• sorprendre: sobtar (lín. 30)
• auricular: casc (lín. 37)
• argumentar: argüir (lín. 49)
• aïllat: isolat (lín. 48); també: sols (lín. 30, 42), entotsolat (lín. 37)
• superficial: epidèrmic (lín. 51)
6è paràgraf
• doctrina que nega tota creença, tot valor:nihilisme
(lín. 77)
• dels mitjans de comunicació: mediàtic (lín. 79)
• convertir-se: esdevenir (lín. 82)

1

3
1r paràgraf
els omnipresents cotxes..., el que vostès vulguin...
2n paràgraf
més que ben comunicats, hipercomunicats, més que
ben informats, hiperinformats...; cotes tan considerables, que... ; tanta estimulació.
També: el to del text, les enumeracions o el mateix fet
de parlar de lesconseqüències d’aquesta hipercomunicació / hiperinformació (difícilment dóna l’abast,
extenuat, es defensa, sucumbeix, apareixen disfuncions d’índole diversa).
4
La majoria figuren en el 4t paràgraf i en la darrera oració:
• navegar, xarxa, xatejar (línia 9)
• teclejant, ordinador (línia 48)
• xat (línia 50)
• bytes (línia 69)
• ones hertzianes (línia 86)
• autopistes de la informació (línia 87)
5paradoxa: Figura retòrica per la qual un enunciat que
de fet és exacte, però que sol constar de dos conceptes antagònics, és presentat d’una manera contrària al
comú sentir.
Possibles exemples
• Encara que estiguem molt comunicats, ens sentim sols.

35

04_Solucionari-1-033-058

16/7/09

11:49

Página 36

Altaveu. Llengua catalana i Literatura
2n Batxillerat
• Tenim molts veïns, però ni tan solsels saludem.
• Malgrat que hi hem guanyat en el terreny de la llarga distància, hi hem perdut en el de la curta distància.

Pàg. 7
6
Emissor: Llorenç Puig. Receptor: En un principi, els
lectors del Diari de Terrassa; i, un cop l’article inclòs
dins el llibre L’instant i la mirada, qualsevol lector.
Raó de l’ús de la 1a pers. plural: Aquest plural
engloba el lector (no és, doncs, un plural demodèstia). L’autor vol guanyar la complicitat del lector incloent-lo en un grup de persones –entre les quals el
mateix articulista– que experimenten uns mateixos
fets, comparteixen una realitat, base per a l’argumentació. Aquesta 1a pers. plural es presenta de diverses
maneres: sota la forma d’un pronom feble (ens, lín. 1;
–nos–, lín. 78), d’un morfema verbal (podem, lín. 8-9)
o d’un determinantpossessiu (nostre, lín. 16).
Referència al destinatari: vostès (lín. 12), que implica un certa formalitat.
Emisor: 1a pers. sing.: penso, constato (lín. 72, 73),
em (lín. 75). Totes dues formes apareixen en el darrer
paràgraf, en què l’autor fa una interpretació més personal dels fets, cosa que exclou la utilització de l’esmentada 1a. pers. plural.
7
Tesi: L’excés de comunicació i d’informació comporta,paradoxalment, més aïllament entre les persones,
com també disfuncions diverses. [El títol del text,
doncs, recull l’essència de la tesi en forma de pregunta retórica.]
Arguments:
• «[el nostre cervell] extenuat per tanta estimulació
[hipercomunicació, hiperinformació], sovint sucumbeix, i és llavors que apareixen disfuncions d’índole
diversa» (lín. 21-23), entre les quals la solitud, la«introversió» (lín. 39-40), la «por» (lín. 76) i el «nihilisme» (lín. 77).
• Augmenta la «solitud» (lín. 29), un dels grans problemes de la nostra societat (3r paràgraf). Proves de
l’augment de la solitud: (a) «el jove – o l’adult, que

36

també n’hi ha– passejant amb els cascs posats...»
(lín. 36-37); (b) la majoria de joves confessen que
«ballen sols» (lín. 42); (c) ... i que «parlen molt poc o
gens»...