tecno

TEMA II (Continuació)
LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME A L’ESTAT ESPANYOL
1. Recorda i escriu les característiques del liberalisme polític.
a) La defensa de les llibertats i drets individuals.
b) La igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
c) La "sobirania popular". La sobirania deixa de residir en el Rei i és el poble que posseeix aquest poder, que l'exerceix per mitjà dels seusrepresentants, a qui ha elegit per vot.
d) La separació de poders. Triomfa definitivament la teoria de Montesquieu de la divisió de poders: l'executiu rau en el Rei, que designa els seus ministres, amb els qui governa; el judicial està en les mans independents dels jutges; i el legislatiu recau en el Parlament, compost per les persones a qui el poble ha elegit amb el seu vot.
e) La Constitució. Elrègim polític dels pobles s'ordena en una Llei Fonamental: la Constitució, que defineix els poders i les seves relacions i recull els drets dels ciutadans. Està per damunt de tots i el Rei ha de jurar-la i obeir-la. És l'encarnació del principi de la sobirania popular.
f) La publicitat de la gestió política. La gestió política ha d'estar sotmesa a un règim de publicitat, perquè la gent la conegui ipugui optar políticament en un sentit o en altre. Aquesta publicitat resta assegurada per la llibertat de premsa i demés òrgans d'opinió.

 A partir de la informació que dona el llibre digital (Unitat 5) omple la taula sobre la implantació del liberalisme a l'Estat Espanyol:
Etapa
Monarca
Conflictes (revoltes, guerres)
Partits o grups polítics
Ideologia/ Què defensen
Tendència políticadominant.
Cap de govern
Fets significatius per a la implantació del liberalisme

Guerra del Francès
(1808-1814)
 Abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, Napoleó va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.
La batalla del Bruc.

La batalla de Bailén.

El Bloqueig de Barcelona.

La batalla de Valls.
Patriotes




Afrancesats


Liberals



Servils
La major part delclero i de la noblesa cercaven el retorn de l’absolutisme sota la monarquia de Ferran VII.

Van col·laborar amb la monarquia de Josep I.

Veien un canvi en el sistema polític. Del absolutisme al liberalisme.

Contra liberals i anticonstitucionals.
Liberalisme.
Josep I Bonaparte.
2 de maig 1808

Constitució 1812
Restauració absolutista
(1814-1820)
Ferran VII.
Espoz i Mina aPamplona el 1814 ; Díaz
Porlier a La Corunya el 1815; Lacy i Milans del Bosch el 1817 a Barcelona

Absolutistes


Liberals (perseguits)
Tornar a les condicions de l’antic Règim.

Pretenien un règim
polític basat en les idees de la Revolució Francesa
Restabliment de la "Monarquia absoluta".
Ferran VII.
1813 el tractat de Valençay
Trienni Liberal
(1820-23)
(Ferran VII)
Revoltes armades peralguns nobles i sectors del clergat
Absolutistes




Liberals
 Partidaris del equilibri de poders entre Corts i rei previst a la Constitució de 1812.


Partidaris de redactar una nova constitució (que seria de 1820) que deixés clara la submissió de l'executiu al legislatiu, i del rei a la sobirania nacional, i propugnar una obertura més gran de les llibertats i reformes socials (algunsd'ells, minoritaris, eren declaradament republicans)
Monarquia parlamentària.
Règim democràtic.
Cop d'Estat encapçalat per Rafael Riego
Restauració de la Constitució de Cadis. 
«Cent Mil Fills de Sant Lluís» de l'exèrcit francès
Dècada Ominosa
(1823-33)
Ferran VII
La Guerra dels Malcontents fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 aCatalunya
Apostòlics (carlins)










Isabelins (liberals)
El carlisme (noblesa agrària, clero i pagesia del nord-est espanyol) defensaven l’Antic Règim. Considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l'assalt al poder per a quan morís Ferran VII.

Els isabelins (burgesia, classes urbanes i...