tema1

T01.- Teoria de la comunicació. Funcions del llenguatge. El signe lingüístic. Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics.

Si fem una ullada al nostre voltant veurem com els éssers vius busquen relacionar-se amb els seus semblants. Els gossos s'oloren, les aus fan junta en un mateix arbre i les persones es relacionen unes amb altres constantment i trien amb qui volen fer aquesttràmit, o no, i perquè. En totes aquestes situacions grupals hi haurà intercanvi d'informació d'un ésser a l'altre, o als altres, ja que no necessàriament ens relacionem només amb els de la nostra espècie. És simplement que amb els semblants s'usen codis o llenguatges semblants.
Aquest fet comunicatiu que acompanya els éssers vius naix de la necessitat d'establir relacions socials entre ells i estàcondicionat per les característiques fisiològiques de cada espècies que usaran canals o desenvoluparan sistemes de signes segons les seues necessitats. Els dofins és comuniquen per ultrasons baix de l'aigua, però les abelles fan una mena de dansa per comunicar-se.
Els humans tenen un aparell biopsicològic més elaborat i una organització social complexa, la qual cosa, els fa tindre unacomunicació diferent a la resta de les espècies. Aquesta comunicació més complexa és el que s'anomena llenguatge articulat.
Aquesta vida en societat implica que constantment estem emetent i rebent informacions diverses: mirades, senyals de trànsit, pictogrames, ideogrames... La pròxenia o espai, es refereix a l'ús i a la percepció que l'ésser humà fa del seu espai físic, i segons Hall pot ser íntim,personal o social. La forma en que acompanyem la parla amb moviments del cos o cinèsica, tant pel que fa als gestos de la cara (il·lustradors si completen la parla o gestos emblemes si no es recolzen en la parla i tenen capacitat inclús de substituir-la). També el temps i el ritme de l'elocució, o el volum i intensitat de la veu (si expressem ordre, emoció...). Hi ha també elements fàctics;aquells que usem per interpel·lar, cridar o saludar l'oient. I també aquells sons de dubte, admiració, etcètera, inclosos en l'elocució. El silenci i el desacord i inclús les onomatopeies. Tots aquests són actes de relacions comunicatives que formen part de la comunicació no verbal de que som capaços i es poden analitzar a diferent nivell encara que tots ells compleixen el mateix objectiu: comunicar,transmetre informació.
Si som capaços de transmetre informació a través d'un sistema de comunicació no lingüístic, també serem capaços de fer-ho d'una manera més completa mitjançant un sistema de comunicació lingüístic. Això sí, hi haurà per força un emissor que enviarà un missatge, una determinada informació, al receptor a través d'un codi, verbal o no però que ambdós comparteixen, a través d'uncanal, que representarà el mitjà que fa servir per a transmetre el missatge (oral, auditiu, escrit, visual, olfactiu....) i el seu suport (telèfon, paper, pissarra..), que fan referència (referent) a persones, llocs, objectes, fets....Tot açò ocorrerà en un espai i un temps concrets. Ara bé, dins aquest sistema hi poden haver interferències produïdes per causes alienes als interlocutors. És el ques'anomena soroll tant si és la diferència de codi entre emissor i receptor, com si el missatge no arriba al seu destinatari, o qualsevol altra causa que impedisca la comunicació. Per evitar aquesta situació hi ha l'anomenat feedback o retroalimentació, que usarà el receptor per a donar a conèixer a l'emissor, amb gestos o assentiments, que el missatge arriba correctament.
Així doncs elsmissatges no tenen tots el mateix caire ja que tots no expressen el mateix. Humbert va interpretar el llenguatge com a energeia (creació) i no com el seu oposat ergon (producte). Com ha creació s'ha de determinar quina és la seua finalitat. Büller parla de tres elements molt importants que intervenen en el procés de comunicació: emissor, receptor i referent lligats a tres funcions del llenguatge la...