TENSIO SUPERFICIAL treball

MESURES EXPERIMENTALS DE LA TS:
Hi ha molts mètodes per mesurar la Tensió superficial, els quals es classifiquen segons el principi que utilitzen:
-Mètodes basats sobre el mesurament d'una força
Aquests mètodes s'apliquen en casos en què hi ha 3 fases: un fluid (gas o
líquid), un líquid, i un sòlid. La tensió superficial entre els dos fluids es
mesura com una força aplicada sobre una certalongitud de la línia de contacte trifàsic.
Mètode de la placa
Per a aquest mètode s'utilitza una placa rectangular suspesa verticalment en una balança de precisió. El costat inferior de la placa es posa en contacte amb la superfície del líquid perquè es mulli. Després s'exerceix una força vertical sobre la placa per aixecar-la. En aixecar-se la placa a poc a poc es forma una interfase corba;s'aixeca la placa fins que es produeixi l'arrencada. En la posició abans de l'arrencada es pot calcular l'equilibri de forces entre les forces de tensió que s'apliquen d’una part i de l’altra part de la placa i la força d'aixecament. 
Mètode del anell
En aquest mètode es determina la força necessària per separar un anell de la superfície, o suspenent l'anell del braç d'una balança, o utilitzant unsistema de fil de torsió. La força per desenganxar-lo està relacionada amb la tensió superficial per l'expressió


on f és l'embranzida aplicada al anell, en dines, R el radi mitjà de l'anell , ß un factor de correcció i y és la tensió superficial.

Per tenir un angle de contacte zero i, per tant, constant, s'utilitzen anells de platí acuradament nets amb àcids forts o flamejant-los. És essencialque l'anell reposi sobre en una superfície tranquil·la. Per a mesures en interfases, el líquid inferior ha de mullar amb preferència l'anell.

-Mètodes basats sobre el mesurament d'una pressió (Ascens Capil·lar)
Ascens capil·lar
Quan un líquid es troba confinat dins d'un tub capil·lar, aquest forma un menisc la forma del qual depèn de l'angle de contacte i, depenent del valor d'aquest angle,ascendirà o descendirà. Si l'angle de contacte és < 90° el líquid mostra ascens capil·lar, en cas contrari es presenta descens capil·lar.

En aquest mètode es mesura l'ascensió d'un líquid dins d'un tub capil·lar. La magnitud de l'ascens és inversament proporcional al radi del capil·lar i directament proporcional a la tensió superficial del líquid. Això s'expressa per mitjà de l'equació de Laplace:Mètodes basats sobre una propietat geomètrica


P és la diferència entre les pressions externa i interna a la superfície corba 
y és la tensió superficial i r és el radi del capil·lar

És el mètode més exacte, en part perquè no pertorba la superfície, encara que és difícil d'usar correctament a causa de la dificultat en la determinació d'angles de contacte. L'equació fonamental és:


r és el radidel capil·lar, h és l'altura que el líquid ascendeix, p és la diferència entre les densitats del líquid menys la del vapor g és l'acceleració de la gravetat y θ és l'angle de contacte

-mètodes basats sobre una deformació

Mètode del pes i el volum de gota
S’ha de conèixer el pes o el volum de les gotes d’un líquid que es desprenen lentament de la punta d’un tub estret (una pipeta) en posicióvertical. El pes de la gota i el seu volum es relacionen amb la força deguda a la tensió superficial. El despreniment de les gotes succeeix quan el seu pes ja no està equilibrat per la tensió superficial exercida al llarg de la perifèria exterior de l’extrem de la pipeta.
Les gotes es deixen caure lentament per tal de contar-les, abans s’ha de pesar el recipient buit i després amb les gotes quehan caigut a dintre per calcular el pes de cada gota (un promig).
S’aplica la lley de Tate

m és la massa, g és l’acceleració deguda a la gravetat, r és el radi del tub i f é un factor de correcció.
Si es mesura mitjançant el volum de la gota, la fórmula és diferent:
g = v* r * g * f / 2 * p *r
v és el volum, p la densitat, r el radi del capilar i f el factor de correcció.

DEPENDÈNCIA AMB LA...