Teoria De La Música: Sant Agustí , Fubini I Hanslick

,DEFINICIÓ DE MÚSICA PER SANT AGUSTÍ
Observem que aquest text està estructurat amb el metode dialògic . Presenta un diàleg entre el deixeble “D” i mestre “M” aquest últim desencadena preguntes que donen lloc a la discussió.
En primer lloc Sant Agustí fa una breu al.lusió a les Muses, component màgic tambè citat per Plató i altres filòsofs, els quals otorguen a les Muses la capacitat decantar melodiosament i ser les inspiradores dels poetes. No deixa de ser una curiositat per tractar-se de Sant Agustí, ja plenament incorporat a la religió cristiana.
El filòsof de Hipona, continua per tal de definir el terme “ Música és la ciència de modular bé”. Definició que deseguida pasa a desglosar per tal d’explicar els termes empleats.
En primer lloc la paraula modular, provè del motmesura, com vegem ja, les bases de la definició es sustenten en la tradició pitagòrica que relaciona la música amb els nombres. Modular significa guardar la mesura, tenir en compte la proporció. La pràctica de modular el moviement és sotmetre’l a el nombre racional, per tant estem davant d’una racionalitat de la música mitjançant les proporcions ente les estructures rítmiques i melòdiques. Aquestamodulació és la característica principal de tota obra ben feta, per tant, es pregunta Sant Agustí, per a què el terme bé, si ja la paraula modular implica ser proporcional? Aleshores el filòsof incorpora l’adequació al moment oportú del la música, posa l’exèmple d’una situació que reclama una una veu severa i en canvi hi ha una melodia divertida, aquest pensament de conveniència , parteix en unprincipi de la llibertat d’el.lecció sofista, però també trobem aquest concepte en obres de Aristides de Quintiliano, per tant no és extrany que Sant Agustí incorpore aquest terme.
Per altra banda, ens pot resultar extrany desde el nostre punt de vista contemporàni, que utilitze la paraula ciència per a definir la música, açò ocorre degut a la incorporació per part romana del tecné grec, ques’equipara a la paraula ars. Ars és una manera de saber fer, la qual pot ser ensenyada, es pot aprendre, però, per a Sant Agustí la música, en contraposició a les ars, està en la raò, en l’esperit amb una finalitat per sí mateixa, lliure i teòrica no pràctica com les ars.
Per tant fa una diferenciació, per un lloc, la part de la música teòrica, la ciència, que seguiex unes lleis de proporció i unasistematizació, i per altra banda la música pràctica, que és aquella que te relació amb l’artesania (tecné) aquella derivada dels interprets que no saben les normes armonioses, com els que toquen la flauta o la cítara.
En conclusió, Sant Agustí eleva a la música a una ciència especulativa, un sistema teòric, una activitat racional


FUBINI, ESTÈTICA DE LA MÚSICA. “LA IL.LUSTRACIÓ Y LA MÚSICA”Durant el segle XVIII a Alemanya es va desenvolupar gratament la música instrumental , el compositor Mattheson va reelaborar la teoria dels afectes relacionant els instruments i els timbres en un particular color emotiu, a més el destaquem per formar el primer periòdic musical alemany que es dedicava a la critica d’aquesta. Scheibe continua aquesta gesta relacionant la teoria dels afectes relacionantla correspondencia entre determinades figures musicals , intervals, o armònics amb els afectesm, formant així un lèxic musical fixe i rigit respecte a la seua retòrica. A més dins d’aquest context comença la critica agria cap a Bach, estèril i que no pot fer sentir cap sensació enfront a la música contemporànea que aplega al cor.
La teoria dels afectes per tant és l’eix de la nova concepció dela música com a llenguatge de sentiments.
En Anglaterra, el compositor Avison considerà la música com un dels mitjans més efectius per a expressar passions. I pasa per tant a separar-se de la rigidesa racional de la teoria dels afectes per ser la veus dels sentiments i deixar pas a l’expressió no inclossa en les regles o imposicions. És en general la tendència del pensament il.lustrat entre...