Terciarització

LA TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA: EVOLUCIÓ, DISTRBUCIO Y PERSPECTIVES DE FUTUR.
El sector terciari compren les activitats que proporcionen serveis a la societat.
El creixement dels serveis a partit de la dècada del 1960 ha suposat la terciarització de l’economia espanyola, en la qual els serveis aporten més del 60% al PIB i a l’ocupació.
Prenent com a base la gràfica de la evolució de lapoblació ocupada en el sector terciari, la font de la qual es l’INE, estudiarem aquesta evolució des del any 1900 fins al 2007.
A la gràfica podem diferenciar tres fases: la primera que compren des de l’any 1900 fins al 1960; la segona des del 1960 fins al 1990, i la tercera des del 1990 fins al 2007.
A la primera fase, observem que la població ocupada en al sector terciari augmenta progressivamentfins a arribar a un 27%. En aquesta època, la població es bàsicament agrària, però com ja hem dit abans, la ocupació en el sector terciari va augmentant. S’observa també que dins d’aquesta fase, hi ha un període d’estabilitat, degut a la guerra i a la postguerra des del any 1930 fins al 1960.
A partir de 1960, trobem una nova fase, on podem observar clarament un ràpid creixement de la poblacióocupada en el secor terciari. Aquest gran augment es deu bàsicament a el desenvolupament de la industria, es a dir, a la industrialització iniciada en els anys 60, que va impulsar el creixement dels serveis, i a més, la mecanització de les tasques agràries va provocar el transvasament de part de la població agrària al sector terciari.
Amb la crisi de l’any 1975, que va afectar a moltes indústries,el creixement també va augmentar, ja que molts treballadors de les industries que van ser acomiadats van acabar treballant al sector de serveis.
El fet de que el desenvolupament de certes activitats arrosseguen el desenvolupament d’altres (el comerç arrossega els transports i els serveis) també ha sigut un factor determinant per al creixement de la població ocupada en el sector terciari, així comla incorporació de la dona al treball, ja que la majoria d’aquestes treballen en aquest sector.
En aquesta etapa, la població ocupada en el sector terciari es dobla, es a dir, passa de un 30% l’any 1960, a un 60 % l’any 1990.
A partir de 1990, amb la tercera fase el creixement continua però no es tan accelerat com en la etapa anterior, ja que l’augment s’orienta a la millora de la qualitat delsserveis i a la diversificació d’aquestos, ja que l’augment progressiu del nivell de vida de la societat exigeix serveis més qualificats.
Per a analitzar i comentar la distribució d’aquest sector a Espanya, utilitzarem dos mapes, procedents de l’INE titulats “Població ocupada en el sector terciari” i “participació del sector terciari en el PIB”. Ambdós documents son de l’any 2007.
Generalment, enel primer mapa, on es representa la distribució de població ocupada en el sector terciari, podem observar que la mitjana espanyola de població ocupada en el sector terciari es de 66’2, pròpia dels països desenvolupats.
També observem clarament que les xifres més elevades es troben a Madrid, a les illes, a Astúries, a Ceuta i a Melilla. A la resta de la Península, les xifres son més baixes i estrobem per baix de la mitjana espanyola.
Els factors que expliquen la terciarització de algunes comunitats son diferents per a cada una d’elles.
A Ceuta i Melilla, l’alt percentatge (88 i 92%) es deu a l’absència de altres sectors i a l’escàs territori que ocupen.
Seguidament trobem Madrid, on el 77’7 % de la població activa treballa en el sector terciari. El facto que ho explica es el fetde que Madrid es capital de l’Estat i centre financer, on predominen bàsicament els serveis a l’empresa.
Després de Madrid, segueixen les Illes, amb un 72 i 75 % sobre la població activa. A aquestos territoris, es deu bàsicament el turisme que impulsa sobretot serveis al consumidor, com hostaleria, oci o cultura). Ací, l’hostaleria ha guanyat pes, pues necessita molta mà d’obra perquè no es...