“The Piano” i Madame Bovary (versió catalana)


“The Piano”: una Madame Bovary redimida


L’home ha necessitat la transmissió del mite per sobreviure, un relat que actua com una eina intangible per donar sentit a la seva vida. Aquests relats eterns o arguments universals porten en sí mateixos els valors de la societat i ajuden l’individu a conciliar les dualitats del conscient i subconscient. Els arguments universals proporcionenrespostes a qüestions que el diàleg empíric i racional no pot resoldre: el mite del Gènesis, per exemple, ens explica com el món va ser creat en un moment històric on la ciència no arribava a satisfer aquesta qüestió (MAY, 1998).

El cinema no ha fet res més que contribuir a transmetre aquest material propietat de l’inconscient col·lectiu. Sota un nou format audiovisual, els arguments universalscontinuen presents i perpetuen l’imaginari d’una societat sempre en recerca de referents mitològics. Com diuen Balló i Pérez, el cinema recrea aquestes “llavors immortals” d’una forma singular i moderna (BALLÓ, J.; PÉREZ, X., 2011).

El film de Campion recupera l’argument universal de la dona adúltera. També d’origen decimonònic, l’història d’Ada Mc Graw troba el seu referent literari a MadameBovary de Flaubert. Novel·la que retrata les infidelitats i angoixes d’Emma, jove esposa que, reclosa en un matrimoni concertat, necessita trobar l’amor de veritat. Amb l’objectiu de satisfer aquest desig, s’entrega a homes seduïda per l’esperança de vida apassionada.

L’ambient burgés-victorià que emmarca “El piano” ens trasllada fàcilment a la societat francesa de l’obra de Flaubert. Un reduït mónrepressiu i ple de normes restrictives. D’altra banda, cal destacar l’element diferenciador d’ambdós relats: si per Emma la temptació arriba de les novel·les i de la gran ciutat, per Ada serà l’esperit salvatge i pur de George qui la farà embogir i trencar el mur d’incomprensió en el que es veu sotmesa.

L’amor sincer i l’autenticitat dels sentiments són el fil conductor dels dos relats. Lesdues heroïnes confien en el triomf del seu autèntic desig i aposten fort tot arriscant la seva estabilitat matrimonial i física. En el cas de Madame Bovary aquest risc no troba la correspondència masculina i es veu immersa en un complet desastre psicològic i material que l’aboca irremeiablement al suïcidi. Contràriament Ada troba en George el seu equivalent marginal. Un home blanc que, allunyat dela comunitat occidental neozelandesa, ha optat per integrar-se dins la societat maorí, adoptant els seus costums i tradicions.

No obstant, si ens remuntem a la primera relació d’Ada, el pare de Flora, deduïm que es pot tractar d’un intent fallit d’amor apassionat que no va acabar com ella imaginava. El jove professor de piano va fugir espaordit com l’estimat León ho va fer d’Emma a la novel·lade Flaubert.

Sobre la relació de totes dues amb els seus marits podem marcar certa diferència. Tot i que Stewart sembla un home afable i respectuós veiem com la ira i l’autoritarisme s’apoderen d’ell quan s’assabenta de la infidelitat d’Ada i li talla un dit, una mutilació simbòlica quasi més significativa que la seva mort. El seu acte castrador no té equivalent a Madame Bovary, on un maritavorrit i poc interessant, ignora la vida amorosa de la seva dona fins que ella es treu la vida.

L’argument de l’adulteri és molt present al cinema, ja que les relacions extramatrimonials són, sovint, elements prou atractius per enriquir les trames poc efectives. No obstant la dona adúltera (i no l’home adúlter) és un concepte que posseeix connotacions específiques: socialment penalitzat,perseguit i d’alguna manera imperdonable per entorn i família. Sovint aquesta falta serà castigada amb dures conseqüències, fins i tot la mort de la protagonista com en el cas bovarià.

A l’historia del cinema trobem exemples on aquesta dona adúltera pren l’atenció central de l’argument. En alguns casos ella pagarà amb la mort la seva infidelitat, a d’altres com en el cas del film que ens ocupa,...