Titus Livi - Ab urbe condita

TITUS LIVI, Ab Urbe Condita.

Pròleg.

L’autor es pregunta si val la pena escriure les gestes del poble romà des de l’origen de la ciutat, perquè ja ho han fet molts abans. Pensa que al menys serà agradable per a si mateix, i, si no obté la fama, és perquè els altres autors ho han fet millor. Sap que és una feina enorme, perquè la ciutat té 700 anys d’història i és molt gran. Suposa que elsprimers anys de la hª de Roma interessaran menys al lector que preferirà llegir els últims temps de la hª de Roma. Però a l’autor la investigació dels temps antics li donarà la possibilitat d’esbargir-se del seu temps tan deteriorat.
L’autor sap bé que les fundacions de les ciutats han estat sempre embellides amb llegendes mítiques més que amb testimonis reals. En el cas de Roma també és així. Ivista la magnitud que ha aconseguit Roma gràcies a les armes, és lícit que els altres pobles hagin d’acceptar que Roma sigui declarada “la filla de Mart”. De totes maneres declara que no donarà molta importància a la qüestió mítica. Per a ell és més important la vida i costums antics, els homes i els seus mètodes en època de pau i de guerra per engrandir la ciutat; també vol explicar com es vananar degradant la disciplina i els costums fins a arribar als mals socials de l’època contemporània de l’autor.
Segons Livi, de l’estudi de la història se’n poden treure lliçons del que és positiu i negatiu, no només per a un mateix, sinó també per a l’estat. Està segur que mai hi ha hagut un altre estat més gran i més ric en bons exemples, ni cap altre que hagués mantingut durant tan de temps lapobresa i l’austeritat com a grans honors. Les riqueses han portat la societat romana a l’avarícia i la luxúria que provoquen la ruïna i la disbauxa.
Finalment, com els poetes, demana als déus que concedeixin un final feliç a la seva obra.


Libre I.

Capítols 1-17 (des dels orígens a Ròmul).


1. És ben sabut que, presa Troia, els grecs van castigar tots els troians, tret d’Eneas iAntènor, perquè tots dos durant el conflicte s’havien mostrat partidaris de fer la pau i tornar Hèlena. Antènor, amb un grup d’enets que havien perdut el rei a Troia va arribar fins a un golf interior de la mar Adriàtica i s’hi va establir (és considerat el fundador de la ciutat de Patàvium, actual Pàdova, la pàtria de T. Livi).
Eneas també va haver de fugir, però tenia un destí superior al d’Antènor.Va arribar primer a Macedònia, després a Sicília i després al Laci, buscant un lloc on poder viure. El rei Llatí, el rei del Laci, i els seus van sortir armats a foragitar els estrangers. Sobre aquest encontre hi ha dues versions: A: Eneas venç Llatí i després fan la pau; B: abans de començar la guerra, Llatí va preguntar-li a Eneas qui era. En saber que era el troià, fill de Venus i Anquises,van pactar la pau i una futura aliança. A més Llatí va donar-li a Eneas la seva filla Lavínia com a esposa. Eneas va fundar Lavínium i van tenir un fill anomenat Ascani.

2. Després, els aborígens i els troians es van haver d’enfrontar a Turn, rei dels rútuls, perquè Lavínia li havia estat promesa abans de l’arribada d’Eneas. Els rútuls van perdre, però el rei Llatí va morir en la batalla. LlavorsTurn va aliar-se amb Mezenci, el rei dels etruscos.
Eneas unifica els dos pobles (llatins i troians) i els anomena llatins a tots.
Els llatins es van enfrontar de nou a Turn i els seus aliats i van vèncer altre cop, però Eneas va morir en la batalla i fou enterrat al costat del riu Numic (petit riu del Laci).

3. Ascani era encara petit per governar, però la mare li va conservar el regnefins a la majoria d’edat. Livi assegura que no se sap si Ascani era fill de Creüsa, l’esposa troiana d’Eneas, o Lavínia, l’esposa llatina, en tot cas era el fill d’Eneas, que és el que compta.
Veient Ascani que la ciutat de Lavínium ja era molt gran, en va fundar una altra als peus del mont Albà i per això la va anomenar Alba Longa, havien passat trenta anys des de la fundació de Lavínium. Cap...