Toxoplasmosis

Procés d’invasió cel•lular:
La infecció per Toxoplasma es pot adquirir a través d’una infecció congènita (de la mare al fetus), o pot ser ingerit per l’ésser humà en forma de quists presents en la carn de l’individu hoste. També pot ser adquirit amb la ingesta de menjar i aigua contaminada amb oocits del paràsit, que poden esta en les femtes dels gats infectats. Després de la infecció, elparàsit passa a l’estadi de taquizoït, que es la forma en la que es replica ràpidament i això permet la disseminació sistèmica del paràsit a tots els teixits. Sota condicions normals, el sistema immune controla la infecció sistèmica que transcorre durant la fase de taquizoït, posteriorment, el paràsit passa a l’estadi de bradizoït, una forma de baixa replicació que s’enquista en el teixit nerviós imuscular.
Durant la invasió a la cèl•lula hoste es donen tres onades de secreció de proteïnes des dels orgànuls del paràsit. Les proteïnes que secreta són: micronemes, grànuls densos i roptries. Les roptries són unes proteïnes quinases que afecten a varis gens que modulen la resposta immune. Interfereixen amb l’activitat del factor de transcipció nuclear KB i amb la d’un grup de proteïnes importantsen la transducció de senyals de la resposta immune innata i adaptativa. Aquestes proteïnes secretades poden alterar la funció cel•lular i inhibir la resposta immune enfront el paràsit. També fan la funció de modificar la membrana lipídica que envolta el paràsit formant un orgànul intracel•lular anomenat vacúol parasitòfor. Aquest vacúol està format per una membrana que deriva de la membranaplasmàtica de la cèl•lula hoste, però de seguida el paràsit provoca que la composició d’aquesta membrana canviï. Les proteïnes del vacúol pròpies de la cèl•lula hoste s’exclouen i són substituïdes per les del paràsit. Així, el que aconsegueix el paràsit és impedir la fusió del vacúol amb els lisosomes, ja que, s’han eliminat les proteïnes de fusió amb lisosomes que inicialment estaven en la membrana delvacúol. També s’ha vist que amb aquest vacúol modificat aconsegueix un transport de nutrients de la cèl•lula hoste cap al paràsit.
Resposta immune:
Existeixen una sèrie de citocines que són crítiques per al control de les fases aguda i crònica de la malaltia, que son: TNFa, IL-12 i IFNg. A més, se sap que els limfòcits T CD8+ són els responsables de la immunitat protectora enfront Toxoplasma,ja que, secreten IFNg, que activa una resposta citotòxica contra les cèl•lules infectades.

Reposta immune innata contra T. gondii:
Una vegada es dóna la infecció amb T. gondii, hi ha un reclutament de monòcits, neutròfils i cèl•lules dendrítiques al lloc d’infecció. Una de les funcions més importants de la immunitat innata en resposta a T. gondii és la capacitat de detectar el patogen i produirla citocina IL-12, encarregada d’estimular a les cèl•lules NK i cèl•lules T per tal que produeixin IFN-γ. Aquest, es un mediador molt important de la resistència al paràsit i promou diversos mecanismes intracel•lulars que maten el paràsit i inhibeixen la seva replicació. Aquesta resposta Th1, caracteritzada per la producció de IL-12 i IFN-γ, és característica de la infecció de molts paràsitsintracel•lulars.
Per tal de iniciar la producció de IL-12 cal que el paràsit sigui identificat per la cèl•lula hoste, per tant, cal un contacte entre el paràsit i els receptors TLRs de la cèl•lula infectada. Els TLRs específics de la resposta enfront a T. gondii són els TLRs 2,4,9 i 11. El TLR 11 enllaçarà una molècula conservada entre els protozous que és semblant a la profilina, mentre que elsTLRs 2 i 4 reconeixen glucofosfatidilinositols de la superfície del paràsit. En el cas d’una infecció oral, els antígens el paràsit seran reconeguts pels receptors TLR 2, 4 i 9, contribuint així a la resposta Th1. Per la producció de IL-12 és molt important la interacció entre la cèl•lula T CD8α+ i la DC.
Els neutròfils són una altra font de IL-12, la contenen pre-emmagatzemada i la secreten...