Traducción sobre la història de jacob xalabín

INTRODUCCIÓ

1. OBRA I AUTOR

El treball presentat, analitzat i traduït tracta la història de Jacob Xalabín. És una novel·la breu escrita probablement els primers anys del segle XV, que ve d’un manuscrit que des de l’any 1885 es conserva a la Biblioteca Nacional de París. Aquest manuscrit ha perdut part dels textos que contenia i havia estat anteriorment propietat de la Biblioteca Colombinade Sevilla.

En La Història de Jacob Xalabín l’amor és el tema fonamental de la novel·la, el qual és presentat com una passió sensual molt torbadora, terrible i irresistible, quasi com una malaltia dels sentits, com és habitual en la narrativa europea dels segles XIV i XV. No obstant això, hi ha altres temes en l’obra, com ara la lluita pel poder, presentada en una trama de novel·la d’aventuresamb episodis cavallerescos, construïda amb elements històrics i fantasiosos amb una clara intencionalitat política.

La novel·la narra les aventures del príncep turc Jacob Xalabín, fill de l’emperador Murat I, d’ençà que ha de fugir de la seua casa per escapar de la mort, la seua tornada i el seu final tràgic, després d’haver participat en la batalla de Kosovo, a mans del seu germà bastard,Baiazet, que l’escanya per poder pujar al tron de l’imperi otomà.

En la primera part de la novel·la, se’ns explica la causa de la fugida de Jacob de la seua casa: l’emperador, el seu pare, el vol fer matar perquè un metge jueu l’ha convençut que, amb el seu fetge, podria fer una medecina per retornar la salut a la seua muller, greument malalta d’una «malaltia d’amor», motivada pel seu desiginsatisfet d’anar-se’n al llit amb Jacob, el seu fillastre. La segona part és el viatge de pelegrinatge que Jacob emprèn amb el seu gran amic Alí, en el transcurs del qual han d’afrontar diverses peripècies, però que acaba feliçment amb el matrimoni de tots dos, el primer amb la princesa de Satalia i, el segon, amb la princesa de la Palàcia i amb la tornada també feliç a casa. I, la tercera part, parlade la batalla de Kosovo, que és narrada amb bastant de detall, i, tot i que va ser guanyada pels turcs, el nostre protagonista mor a mans del seu germà per tal de cenyir-se ell la corona de l’imperi.

Aquest manuscrit no té un autor conegut i ha estat estudiat a fons i editat diverses vegades. La Història de Jacob Xalabín ha creat seriosos maldecaps als estudiosos que han tractat aquest tema peruna raó molt simple: l’acció de l’obra transcorre a Turquia els darrers anys del segle XV. Per això, autors diferents han fet diverses propostes amb l’objectiu d’oferir algunes deduccions pel que fa a les circumstancies i característiques del desconegut autor.

En primer lloc, Foulché-Delbosc diu que algunes particularitats de la novel·la ens fan creure que l’escriptor català que ens l’hatransmesa l’havia recollida d’un grec; però això no passa de ser una hipòtesi. El mateix Foulché-Delbosc ja apuntava que no hi ha dubte que la majoria dels noms de lloc que surten en aquesta narració s’identifiquen amb topònims reals del territori on transcorre l’acció. Tot això fa pensar que l’autor o bé era originari dels indrets que apareixen a l’obra, o bé havia viscut allí, o bé l’havia recollidad’alguna d’aquelles terres directament o indirectament (d’alguna crònica, per exemple).

En segon lloc, Arseni Pacheco planteja la hipòtesi que l’autor va haver de traure la trama d’alguna crònica grega o otomana escrita poc després d’esdevenir-se els fets narrats i que posteriorment l’autor català del text l’adaptaria d’acord amb les tècniques pròpies de la de narrativa occidental. L’autorJoan Molas coincideix amb Pacheco en la probable data de redacció i en la catalanitat de l’obra tal com ens ha arribat. Diu: «Hom suposa que no és sinó la refosa d’una crònica o d’un pamflet escrit per un autor grec o per un de turc; sembla, però, que aquest treball de refosa anà fins al fons i que, per tant, la novel·la, en la seua forma actual, pot ésser considerada com a plenament catalana»....