Transgressió mitjançant la literatura i la fotografia. Foucault.

En aquest assaig sobre el pensament de Foucault, del que ens disposem a parlar, amb la major claredat que ens sigui possible, és en general de la literatura com a experiència de la transgressió, i en particular de la idea que Foucault ens transmet al article “Llenguatge i literatura” on ens parla de que la literatura moderna comet un triple assassinat, assassinat tant del llenguatge i del món,com del subjecte que escriu. D’aquesta manera, una vegada exposat açò, podrem relacionar la idea de que la identitat fixa és un espill que ens cedeix el poder i la resistència a aquest poder seria la transfiguració, crear molts rostres; amb la fotografia de l’artista francesa de principis del s XX Claude Cahun.
Foucault comença per afirmar que és en la modernitat quan el llenguatge s’ha convertiten un objecte d’estudi i aleshores sorgeix al s XIX el concepte de literatura com a bessona dolenta d’aquest ja que pot transgredir-lo (a tot al que anomenem literatura i és anterior a aquest moment, ho anomenem de forma retroactiva). La literatura trenca amb la sintaxis. Per a fer referència a aquesta manera de veure la literatura, Foucault afirma que estracta “del ésser salvatge de les paraules”. Es a dir, per a F. El llenguatge literari pot dir allò que el llenguatge ordinari no pot i també té la capacitat de crear la seva pròpia episteme ja que la literatura (moderna) és autorreferencial, dona a la vegada un missatge i un còdic, situant-se fora de l’època, així ens recorda que les veritats que donem per universals en un moment X del temps, són enrealitat contingents, per això aquesta literatura de la que ens parla el filòsof enmascarat és en realitat, el llenguatge de la transgressió perquè fa burla i satirtiza la nostra episteme. I per tot açò, afirma que la literatura moderna és un bon lloc per a resistir al poder disciplinari.
Fins ací, hem fet referència a dos termes molt importants en el corpus teòric de Foucault: transgressió iepisteme que ens disposem a explicar breument per a així poder continuar amb l’exposició. També és important parlar de la genealogia, ja que es el mètode empleat junt amb l’arqueologia per a fer història del present (en el cas de F., dels anys 1960 al 1980). La transgressió és junt amb la genealogia els termes que vertebren l’obra del filòsof.
En primer lloc, definirem què entén Foucauld per“episteme”. Aquest afirma que qualsevol classificació del món necessita de un sol on operar, com les classificacions o concepcions del món son arbitraries (i ninguna necessària, sinó totes contingents), cada època té el seu propi sol. El que ell intenta fer amb aquest mètode que trobem durant tota la seva obra es traure a la llum totes les epistemes que es donen del s XVI (Renaixement) fins la modernitat,amb l’objectiu de saber quan l’home passa a ser objecte del coneixement (Açò, com ja hem deixat veure, es producte de la modernitat)
Foucault el que pretén amb la genealogia, terme que hereta directament del filòsof alemany Frederick Nietzsche és fer història del present, és a dir, tracta de cercar els començaments, entesos com a ruptura amb tot allò anterior. (Afirma que no hi ha critica de laraó possible si no entenem que les coses són contingents i no necessàries, d’aquesta manera s’entén que per a fer critica política és necessari fer genealogia). Cada època crea les seves veritats (amb açò despulla al concepte de la seva universalitat, de la seva necessitat).Insisteix en la idea de que en la història d’un concepte hi ha un moment on alguna cosa naix, es crea, no muta (ex. El boigentès com malalt mental), amb açò s’encarrega de marcar molt la diferència entre unes èpoques i unes altres.
I en segon lloc, la idea de la transgressió, tant o més important que la anterior per a entendre el pensament de Foucault. Aquesta noció la recull de Bataille, on als seus escrits pornogràfics podem veure la capacitat que el llenguatge té per a transgredir: els escrits pornogràfics de...