UE y politica alimentaria (etiquetaje)

Biased or not? Organized Interests and the case of EU food information labeling (Kurzer, P. Cooper, A.)

El text tracta sobre el procés de revisió de la legislació europea sobre l’etiquetatge alimentari i l’informació que aquest proporciona a nivell nutricional, en pro de la lluita contra l’obesitat. En la presa de decisions intervenen 3 dimensions:
1. Framing (marc contextual influït pelsactors precursors de les reformes/iniciatives legislatives) Rigidesa dels arguments, capacitat de dur el debat i l’opinió pública per a la consecució dels objectius propis (Les ONGs són les que fan aquest procés de Framing en aquesta iniciativa legislativa)
2. Mida / tamany dels lobbies d’interès (En aquest cas ONGs de consumidors vs Indústria alimentària)
3. Identitat (i ideologia) del ponent (Queexposa al ple del Parlament Europeu l’assumpte i la proposta legislativa prèviament discutida i configurada en una comissió)

Finalment es pot considerar que el Parlament Europeu va primar els interessos econòmics per davant de les reivindicacions de les ONGs, a diferència de en altres assumptes com els Transgènics o el tabac. Les ONGs tenien en els 3 casos domini sobre el procés de redactatlegislatiu primari però en aquest cas van perdre gran força en el PE i els canvis als textos originals varen ser diluïts a favor de l’indústria alimentària.
El 2008 es fa la proposta de reforma legislativa per a la millora de l’etiquetatge i l’informació nutricional proporcionada;
1- Comissió (participen ONGs) El SANCO (Direcció General de Salut i Protecció del Consumidor), òrgan institucional, agafa lamajoria de les propostes de les ONGs
2- Parl. Europeu → (Comittee) ENVI (Medi Ambient, Salut, Protecció del Consumidor) té la responsabilitat del redactat, la versió presentada al PE diluïa moltes propostes, aquest també va fallar a favor de l’indústria alimentària en gran part. (És important el fet de que el ponent era ideològicament contrari a les premises de les ONGs).

Per a tractar aquestassumpte ens remetem a Princen & Kerremans (2008) que van teoritzar sobre l’ingerència en institucions i presa de decisions “Political Opportunity Structures” que depén de:
Opertura Institucional a grups externs
Receptivitat davant les demandes dels actors externs que inclou factors contingents o variables com l’opinió pública i les preferències governamentals.
Aquests factors variables són els queexplicaran la diferència entre els casos favorables a les ONGs i els resolts de forma contrària als seus objectius, ja que en el primer aspecte no s’observen canvis significatius entre els casos del Tabac i els Transgènics i el que ocupa aquest text. Per a analitzar-ho utilitzarem les 3 dimensions esmentades prèviament;

1. La primera dimensió parla del marc contextual en que es desenvolupal’implementació de la determinada política i la capacitat per part de les ONGs de tenir la superioritat moral, l’opinió pública a favor o la raó objectiva, i mantenir aquesta durant el debat i el procés legislatiu.
2. La segona dimensió esta relacionada al poder fàctic dels diferents lobbies d’interès; lobby dominant és aquell que pot mobilitzar més recursos o té una mida superior. Les conseqüènciesnegatives de no pertànyer al lobby dominant en l’ iniciativa de reforma legislativa s’amplifiquen si es tracta d’un assumpte altament complexe i/o rellevant (Els productes alimentaris són de consum general, el Tabac o els Transgènics són prescindibles i/o perjudicials).
3. La 3a dimensió es refereix a l’ideologia dels actors claus, en particular dels ponents de la Committee (Comité/Comissió) delParlament Europeu que rep la proposta legislativa. Els ponents són especialment influents al Parlament Europeu, on defineixen l’agenda política, tenen temps garantit per a parlar als plens i per tant poden influir de forma important en el debat. L’identitat del ponent té també gran influència, és important que aquest estigui a favor de les ONGs per a que la reforma prosperi.

Framing i Contra-Framing...