ull humà



INDEX
1.- ANATOMIA I FUNCIONALITAT DE L’ULL HUMÀ
Pàg.3
1.1.- Anatomia de l’ull.
Pàg.3
1.2.- Funcions de l’ull.
Pàg.4
2.- DISCAPACITAT VISIUAL
Pàg.5
2.1.- Etiologia i història
Pàg.5
2.1.1.- Minusvalidesa. Analisis del concepte.
Pàg.5
2.1.2.- Construcció històrica del concepte.
Pàg.5
2.2.- Classificació bàsica de les discapacitats
Pàg.7
2.2.1.- Discapacitats sensorial
Pàg.72.2.1.1.- Discapacitat visual
Pàg.7
3.- L’AREA D’EDUCACIÓ FÍSICA I LA DISCAPACITAT VISUAL
Pàg.14
3.1.- Evolució psicomotriu del discapacitat visual
Pàg.14
3.2.- Característiques socioafectives del discapacitat visual
Pàg.15
3.3.- Consideracions des de l’àrea d’Educació Física a l’ensenyament/aprenentatge del nen cec o discapacitat visual
Pàg.16
3.3.1.- Consideracions del procésd’ensenyament aprenentatge
Pàg.16
3.3.2.- Accés al currículum.
Pàg.21
4.- Bones pràctiques en Educació Física i discapacitat visual.
Pàg.31
4.1.- Unitat didàctica “Els Jocs Paralímpics”
Pàg.31
4.2.- Els meus jocs adaptats a la discapacitat visual.
Pàg.38
5.- BIBLIOGRAFIA
Pàg.50


1. ANATOMIA I FUNCIONALITAT DE L’ULL HUMÀ

1.1. ANATOMIA DE L’ULL HUMÀ
L’ull humà té una forma d’esfera de 23mmde diàmetre. Està format de fora a dins per tres túniques (capes):
A) Fibrosa: és la més externa, anomenada escleròtica
B) Vascular: està formada per la coroidea i l’iris amb un orofici central que constitueix la pupila. En la unió de coroides i iris es troba un engrosament, el cos ciliar, element indispesable per a la secreció de l’humor aquós.
C) Nerviosa: retina, és ell lloc de captació desensacions visuals. Clássicament es descriuen 10 capes però 3 són els estrats fonamentals (de fora a dins):
a. Estrat fotoreceptor. En ells la llum es transforma en impuls nerviós que arriba a les cèl·lules bipolars. N’existeixen 2 tipus:
i. Els cons: són els responsables de la visió diurna i cromàtica; funcionen només a altres intensitats lluminoses i proporcionen la màxima agudesa visual.ii. Els bastons: responsables de la visió noctura, són capaços de funcionar amb escasa intensitat lumínica.
b. Estrat de cèl·lules bipolars
c. Estrat de cèl·lules ganglionaries (formaran els axons del nervi òptic)

El cristalí es una lent biconvexa que forma part junt amb la còrnia del sistema diòtic de l’ull. Està a la porció central de l’ull, just darrera de l’iris. Es manté en la posicióper mitjà de les fibrilles zonulars que s’inserten a la cara profunda del cosa ciliar contribuint al mecanisme de l’acomodació.
Per davant del cristalí l’ull està ple d’ul líquid transparent, el humor aquós. L’iris divideix en dues parts aquesta regió precistalina, la càmera anterior per davant i la camera posterior per darrera. Per la part posterior el cristalí està ocupat per un líquidd’aspecte gelatinós, humor vitri, constituït per múltiples xarxes de colàgen entre les quals s’allotja l’àcid hialurònic.
Els cilindreixos de les cèl·lules retinianes es reunieixen en un punt, la papila, des d’on perforant les altres dues capes, escleròtica i coroidea, formen el nervi òptic. Els nervis òptics dirigint-se cap a la past porterior s’entrellacen parcialment fins el cos geniculat extern id’allí a les fibres que arriben al còrtex occipital completant-se així la VIA ÒPTICA.



1.2. FUNCIONS DE L’ULL
Consta de 4 fases:
I. PERCEPCIÓ: és l’arribada de l’estimul lluminós a la retina. Per a que això sigui possible és necessari la integritat del globo ocular i una sèrie de mecanismes accessori com ara la detecció de l’objecte a l’espai, la fixació de l’objecte que s’ha detectat il’estabilitat de la imatge.
II. TRANSFORMACIÓ de l’estimul nerviós en energia elèctrica per una sèrie de reaccions químiques a nivell dels fotoreceptors.
III. TRANSMISSIÓ d’aquests estímuls elèctrics ja codificats a través de la via òptica fins arribar al còrtex occipital.
IV. INTERPRETACIÓ DE LA IMATGE és la decodificació de tots els estímuls que arriben al còrtex visual; de la unió de tots...