Umberto Eco. Art i bellesa en l´estètica medieval.

UMBERTO, Eco. Art i bellesa en l'estètica medieval.

L'art medieval agafa l'estètica clàssica però li va donar un nou significat, basat amb la tradició bíblica i patrística, en definitiva, una visió cristiana. Es dona lloc a una realitat sensible en quant a la bellesa, no es veu com un concepte abstracte, sinó com experiències concretes; es una harmonia moral, un esplendor metafísica.

Esdóna mota importància als textos, no es té un coneixement superficials d'aquestos, si no que s'incorpora a mentalitat medieval.

Els místics i els ascetes defenen la idea de mirar el món amb un ull nu i serè. Un dels debats més característics de l'Edat Mitjana es el que discuteix la idea de luxe. Sant Bernat,per exemple, també critica que les obres distreure al fidel/orant de la devoció i queaquestes fan atraure més riquesa; a més a més que els capitells amb figuració estranya dels claustres, distreuen de la meditació i de l'estudi de la paraula de Déu més que no pas de l'estudi de les imatges. Els cartoixans són els altres combatents. Altres com , Sant Tomàs, desaconsella utilitzar música en la litúrgia, ja que es el cant, i no la música instrumental, el que mou la devoció.

En aquestaèpoca un dels temes principals es la contraposició entre bellesa exterior i bellesa interior. S'entén la interior com la única que no mor, parlant de la contemplació de la bellesa de l'ànima. Es recupera el valor estètic davant la mort. Com per exemple, veure-la en el cos del màrtir després de sofrir els horrors del suplici..fa que resplendeixi més la bellesa interior.

L'home medieval vaconvertir el sentiment de bellesa en un sentit de comunió amb el diví o amb la joia de viure pura i simple.

Una forma de tindre experiència estètica es el col·leccionisme, en trobar en l'objecte una relació amb el cosmos i una reacció divina. Al observar Art, es veia primer una bellesa, i després, una funció didàctica. Per a personatges com Honori d'Autur, la funció de la pintura era embellir lacasa de Déu, recordar la vida dels Sants i ser la bíblia dels illetrats. Dins d'aquestes prioritats, es van incloure altres valors, com, una visió estètica de l'univers, una visió platònica i la bellesa terrenal com reflex de la bellesa ideal. La bellesa interior es la que dota l'ànima i la que atrau a estimar-la.

El cosmos es vist des de l'inic del Cristianisme com una lluita entre el bé i el mal,la llum i les tenebres, ambdós increats i eterns. Distingeixen també, com en l'època antiga, el kalón i kallòs (El bell i el bo). Es té la comú idea de que l'època medieval es sols un aprofundiment en la doctrina i en els textos dinosíacs, però es produeix també la fi dels pobles bàrbars, el renaixement carolingi, l'humanisme d'Alcuí i Robin Maur, la superació dels terrors de l'any Mil, un nousentit de la positivat de la vida, l'evolució del feudalisme a les civilitzacions urbanes, les primeres croades a Santiago de Compostel·la, i l'inici del gòtic; volent així indicar que es dóna lloc a una sèrie d'esdeveniments que tindran la seva continuïtat o una gran influència en la mentalitat i en la forma de viure d'aquesta època. Y sí, tot i semblar mentida es dona lloc a una nova visió delmón més terrenal, això sí, dins d'un marc teològic.

Es proclama l'òptica com a una nova ciència destinada a resoldre tots els problemes, i es fa molta incisió en la idea de bellesa lligada a la proporcionalitat. Aquesta també va lligada a la llum, sent principi de tota bellesa, ja que es crea llavors, una variada diferenciació de colors i lluminositat de la terra i el cel.

Més que la bellesabasada en l proporció y la llum (idea de l'art com a cognitiu) , l'art es entès com el coneixement de unes regles objectives per mitjà de les quals es poden construir coses (productiu). L'art medieval no valora la intenció amb la que es faci l'objecte, i a allò o aquell a qui va destinat, sinó, sols la seva elaboració. L'art no és pas expressió, sinó construcció, operació amb vista a un...