Uoc pac1 sistema politico español

Solució / Orientació PAC 1

1. Fa un temps l’expresident José Mª Aznar va comentar que s’iniciava la “segunda transición”... i enguany el president Artur Mas parlar de “transició nacional”... Bé, tot i que sota perspectives diferents, és adient preguntar-se si és que no s’ha acabat el procés de transició, ans el contrari ens trobem en un procés de consolidació democràtica que encara ha d’acabaro bé la democràcia està plenament consolidada a Espanya? Argumenta la teva resposta diferenciant clarament entre els conceptes de transició i consolidació democràtica.

El terme “transició” és utilitzat aquí, bàsicament, com a eslògan polític per descriure una voluntat de canvi. La transició és el trànsit d’un sistema polític a un altre, en aquest cas d’un sistema autoritari – d’una Dictadura –a un sistema polític democràtic, i això ja s’havia donat a Espanya, com hem vist, entre 1975 i 1978.
Una altra qüestió diferent és – per exemple des del punt de vista de l’esquerra -, si aquesta transició ha culminat de forma satisfactòria les expectatives polítiques, socials, econòmiques, etc. Per exemple, les recents polèmiques sobre la Memòria Històrica o el processament del jutge Garzón,evidencien que la transició es va tancar amb més d’una – parafrasejant una paradigmàtica pel·lícula de la transició - “assignatura pendent”. O si, des del punt de vista de les reivindicacions nacionalistes, la transició no ha donat resposta a part de les aspiracions dels territoris històrics. O des del punt de vista dels socialment conservadors, econòmicament liberals, políticament de dretes inacionalistes espanyols, que és el cas d’Aznar i els seus seguidors, els consensos de la transició haurien fet “massa concessions” a les esquerres i als nacionalistes.
Es a dir, que la definició d’Aznar té moltes connotacions revisionistes del sistema democràtic espanyol sorgit de la transició, una idea encara en clau “las dos Españas”, en la línia de recuperar alguns valors del nacional-catolicisme(inclòs el centralisme). Responent a la segona pregunta, sobre si s’ha consolidat el procés de trànsit a la democràcia, la meva resposta és que sí, que s’ha consolidat. En el cas del president Mas, per altra banda, aquesta utilització conceptual remet a un procés d’evolució, en aquest cas sota l’eix nacional català.
La democràcia espanyola ha superat proves molt difícils, com l’intent de copd’Estat i altres tensions colpistes posteriors; centenars d’atemptats terroristes, sobre tot d’ETA, però també d’altres grups de l’anomenada extrema-esquerra (Grapo, anarquistes), escàndols polítics (GAL, Ibercorp, “Mariano Rubio”) . La democràcia espanyola ha assolit prestigi internacional i la societat espanyola, mercès a aquestes condicions democràtiques, ha aconseguit situar-s’hi en un temps rècordentre els països més desenvolupats i democràtics del món.

2. Després de llegir el mòdul 1 i molt especialment les pàgines 63 a 72 de l’article de Ramón Cotarelo que us vaig passar al Tauler, quines serien les fites temporals que delimitarien el procés de transició democràtica a Espanya?

A banda de recomanar-vos la lectura sencera del text de Cotarelo, que per limitacions d’espai i càrregalectiva no us vaig incloure, el cert és que la seva formulació del model o teoria “dels 3 consensos” és una de les interpretacions politològiques amb millor capacitat explicativa d’aquests processos de transició democràtica. De fet la seva concepció es va realitzar “de bracet” amb l’anàlisi de les transicions de la tercera ona democratitzadora, de manera que Ramón Cotarelo també tenia en mentl’experiència portuguesa i, sobretot, els processos de transició dels països de l’Europa de l’Est.
Així l’anàlisi del procés a partir de les tres fases centrals (el consens sobre el passat, el consens sobre el present i el consens sobre el futur) són d’una simplicitat analítica extraordinària però, al mateix temps, posen sobre la taula les enormes contradiccions de molts processos de transició que...