Ver Y No Ver, Victor Stoichita

Meritxell Fernández Grimal

Estètica II

Ressenya número 3

Ver y no ver. La tematización de la mirada en la pintura impresionista
Victor Stoichita

Al llibre “Ver y no ver” de Victor Stoichita es fa una mirada a lʼimpressionisme i a les seves
característiques artístiques en ell mateix i en relació amb altres estils pictòrics anteriors,
donant especial importància al tema de la mirada.Com ja sabem lʼimpressionisme es sol identificar bàsicament per trencar amb lʼart
academicista i tot el que això comportava: els artistes surten a lʼaire lliure i pinten in-situ,
jugant amb les llums naturals del dia i utilitzant una pinzellada fragmentada. Això ja va
suposar una gran innovació en lʼart de lʼèpoca però el canvi més important serà sense cap
dubte la tematització de la miradamoderna i precisament això és el que Stoichita ens
explica al seu llibre.
En aquesta mirada moderna, es centra la total atenció en la imatge, reflexionen sobre la
visió en les seves pròpies obres. Aquesta mirada que defensen no és una mirada innocent
i natural sinò que és construida: influenciada per la fotografía o lʼestampa japonesa que
molts impressionistes van utilitzar com ara Cézanne,Tolouse - Lautrec o Van Gogh, i per
la sensibilitat que els artistes tenien davant els temps moderns. Els impressionistes
pensen en aquesta mirada amb una voluntat de innovació i serà una temàtica molt
important ja que abarca els límits de la visió i alhora de la mateixa pintura.
El que Stoichita vol dur a terme amb aquest llibre és la “desconstrucció” del quadre i no en
la seva construcció. És adir una desconstrucció pel que fa a la seva interpretació i el seu
caràcter reflexiu a diferents nivells i amb el suport de grans noms del món literàri.
El primer exemple que ens planteja és “El ferrocarril” de Manet. El que anuncia el títol del
quadre no es mostra: queda tapat per la nena que es troba dʼesquena a nosaltres i que
mira a travès de les reixes on tapat pel fum (figures filtre) hiha el ferrocarril i per tant,
provoca el nostre moviment tot buscant el que sʼanuncia. Lʼespectador es veu obligat a fer
un desdoblament de mirades, ha de mirar cap endins i cap enfora: primer a les dues
figures femenines a primer plà en la qual una ens mira fixament i per altra banda el fum
que amaga el ferrocarril i ens introdueix al quadre. Manet juga totalment amb el “ver y no
ver” que donanom al llibre.
Stoichita ens introdueix al tema de la “mirada obstaculitzada” i fa una mirada enrere al
renaixement amb una pintura anònima i una segona de van Ouwater. En la primera les

Meritxell Fernández Grimal

Estètica II

Ressenya número 3

tres figures miren en direcció contraria a la nostra i alhora la visió es veu impedida per una
viga de fusta i formula una idea decontinuitat - descontinuitat. No deixa de ser una
tècnica per dirigir la mirada de lʼespectador cap a un punt concret o aquell que li interessa.
En el segon exemple, “La resurrección de Lazano” es reforça la idea del quadre finestra i
de la situació-mirall: els personatges de la interpretació representen la percepció del
quadre per nosaltres, espectadors. Ho exemplifica amb tres de les figures del quadre:María (dolor), Jove de lʼesquerre (acompanya a Crist al camí a la creu), Nen del centre (es
centra en el tema principal de tot el que passa). Nosaltres com a espectadors ens em de
posar dins la pell de tots tres per entendre lʼobra en la seva totalitat. El punt de vista
davant aquestes obres renaixentistes es centra en lʼespectador individual i dʼaquesta
manera el quadre es veu destinat nomésa la contemplació pública. En època barroca
Stoichita fa referència a Heimbach o Caravaggio de qui agafa les figures dʼassistència
com a senyal de la recepció de les imatges i assegura que encara que lʼespectador es
vegi obstaculitzat en un primer moment per elements del quadre, al final la percepció
completa és factible. Aquest exemple li serveix a Stoichita per introduir-nos les figures-eco...