Vicent Andres

Vicent Andrés Estellés

El poema “Els amants” és un dels poemes que podem trobar dins del “Llibre de meravelles”, publicat l’any 1971 escrit per l’autor valencià Vicent Andrés Estellés.
Aquest poema mostra la passió entre dos amants que s’estimaven.  L’autor, al llarg de tota l’obra, compara l’abans ( la passió que sentien l’un per l’altre, amb l’ara: ha passat molt de temps i no hi ha lamteixa passió; tot i així recorden els vells temps).
L’autor ens vol donar a entendre que el seu amor no és un amor cortès, és a dir, l’amor d’un cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa però que tenen que mantenir la seva relació en secret perquè no els descobreixin; sino que és un amor carnal, de dessig. Ells són uns amants que no s’amaguen.
És un poema de versos d’art major de12 síl·labes cesurats en dos hemistiquis de 6 síl·labes. Està format per cinc estrofes: la primera i la segona de quatre versos, la tercera de dos, la quarta de dotze i la última de dos.
Podem trobar diferents figures retòriques com un hipèrbaton, una antítesi, una metàfora i comparació.
En conclusió, aquest és un poema que mostra la passió entre dos amants, els millors amants que hi ha hagut aValència.
 
»Opinió personal:
He escollit aquest poema per tots els sentiments que mostra l’autor.
És un poema senzill, que no costa gaire d’entendre i que fa que et puguis sentir identificat en el sentit de com comença un amor amb tanta passió i com acaba disminuint aquesta.


Característiques d’Estellés en aquest poema:

➢ Ús de la comparació
➢ Repatició de sintagmes: “no hihavia a valència dos amants com nosaltes”
➢ Paródia de la tradició clásica: “que ens perdone el señor López-Picó” “ignorem el Petrarca” “(ignorem) Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer”


Aquest poema està escrit en el Libre de les meravelles






















“Asumiras la veu del teu poble…”

Context:

Aquest poema de Vicent Andrès Estelles es situa alLlibre de les meravelles, al 1971.

Tema:

Com a anècdota, parla de la col·lectivitat, de no ser un mateix sinó de ser un poble.
Aquest poema, parla sobre la importància del poble, de no pensar en tu mateix, de deixar les teves costums personals i compartir-les amb el teu poble i ser el teu poble. El significat principal d'aquest poema, és l'efecte d'aquest personatge, pròpiament el mateixautor del poema en relació al seu poble, i diu que deixi enrere les seves costums per compartir-les, també es podria destacar un afan de dir que tu sempre seràs tu, però en el moment d'ajudar i ser el teu poble els hi estàs compensant, i quan tu tinguis algun problema ells sempre estaran allà recordant l'esforç que vas fer tu en un principi.

Estructura

Com a estructura externa, no té estrofes,i esta compost de 44 versos, de 8 síl·labes, menys al vers número 20, el qual en té 7 síl·labes, però ja que hi trobem una el·lípsis, i aquesta esta interposada per una coma (...poble, i és...), suprimim la primera el·lípsis. Segons la rima podem destacar perfectament que no té cap mena de rima, però si moltes repeticions en els primers versos.
Seguidament, la estructura interna, es divideix entres parts, la primera part, va des de el primer vers fins al número quinze (1-15), aquesta part consta de una petita introducció del que és, desprès parla del que farà i finalment per a que a nascut.
Aquí podem trobar una petita concordància, com si en la primera part ens digués el presents, (el que és.) desprès parla del futur , (del que farà.) i finalment del passat, (perquè ha nascut.).
Lasegona part, es pot situar des de el vers número 16 fins al 25, en aquesta part, en diu que deixi les seves costums personals i que es preocupi pel seu poble, que lluiti per tirar-lo endavant.
Finalment, en la tercera part, que va des de el vers número 27 al 44, ens diu que "no parlaràs per a tu, parlaràs per al teu poble", diu que o t'has de callar, que ho digui tot honestament, que no es...