Vih (estructura, tipus, sistema imunitari y el vih...)

Estructura del VIH:
El virió del VIH és una partícula esfèrica amb diàmetre de 80-110nm. Té un nucli de material genètic rodejat per una capa protectora anomenada càpside. Es poden considera 3 capes concèntriques. La càpside interna és la càpside. Està formada per la proteïna p24 o p25 i té forma de con troncat. En el seu interior es troba el ARN viral (àcid ribonucleic) i les enzimes virals:transcriptasa inversa (RT, p66-p51), integrasa (IN, p34) i proteasa (PR, p10). El ARN viral està protegit per una nucleocàpsida icosaèdrica formada per molècules de p7 o p9, que constitueixen la capa intermèdia. La capa externa o embolcall consta de:
* Una bicapa lipídica derivada de la cèl·lula hoste que conté una altra concentració de proteïnes cel·lulars.
* Una glicoproteïna (gp120)que s’uneix als receptors DC4, responsables de la unió del virus a la cèl·lula.
* Una glicoproteïna (gp41), que es troba a la bicapa lipídica i serveix d’àncora per la gp120.
* Una proteïna p17, també anomenada p18, que es troba a la part interna de la membrana i sembla tenir una gran importància durant la integració.

Fotografia d'una imatge de microscopi electrònic de partícules delVIH amb una part d'una cèl·lula humana

Tipus de VIH:

Es tracta d’un virus de tipus citopàtic amb un ARN de dues cadenes, que es caracteritza per presentar una gran variabilitat genètica i per produir una malaltia lenta i irreversible, afectant als sistemes immunològic i nerviós. Actualment, es coneixen dos tipus de VIH: VIH-I i VIH- II. El VIH-I es manifesta a tot el món i el VIH-IIprincipalment a l’ Àfrica i països amb llaços històrics i comercials en aquesta regió, tot i que s’han trobat casos aïllats en els EUA, principalment en individus amb viatges a zones d’alta prevalença. Tots dos ocasionen una malaltia clínicament indistingible, però si que es diferencien en la seqüència de ARN i en la seva virulència. Els genomes del VIH-I i VIH-II s’assemblen en només un 40-50% en laseqüència del seu ARN. El VIH-II presenta una homologia del 75% amb el Virus de la Immunodeficiència dels Simis ( SIV).

El sistema immunitari y el VIH
La interacció entre el VIH i el organisme és enormement complexa i no coneguda perfectament a nivell dels mecanismes immunopatogènics de la infecció. El VIH ocasiona un quadre paradoxal ja que junt a la destrucció massiva i mantinguda delimfòcits CD4 ocasiona fenòmens d’activació limfocitària (activació de limfòcits B, de limfòcits CD8+, producció anormal de mesuradors solubles, etc.) en tots els estadis evolutius de la infecció.
El VIH infecta fonamentalment a les cèl·lules T CD4 que són essencials en la resposta immunitària i a més, presenta estratègies de fuga que actuen amb gran eficàcia (variabilitat genètica, latència –reactivació, etc.).
Es sap que la destrucció dels limfòcits no explica de manera satisfactòria la immunodeficiència que es planteja des dels moments inicials de la malaltia i tot i que la presència de fenòmens com la interferència en la presentació d’antígens, activació limfoide per productes del virus o la producció anormal de citoquines són altres mecanismes que poden contribuir al deterioramentdel sistema immunitari (SI), en l’actualitat es desconeix la totalitat dels mecanismes immunopatogènics que condueixen a la immunodeficiència severa del SIDA.
“In vivo” el VIH té dos cèl·lules diana principals: els limfòcits CD4 i els macròfags dels teixits. Els CD4 de sang perifèrica es troben infectats en una proporció petita mentre que en els ganglis limfàtics existeix una alta proporció decèl·lules infectades, tot i que, només una part mínima replica activament el genoma proviral que conté. Aquesta petita proporció de CD4 infectats donaria lloc a la producció diària de 10exp10 virions que ocasionaria la destrucció de 10exp8 CD4 cada 36 hores per un efecte citopàtic directe i la infecció d’un número similar de cèl·lules, especialment limfòcits destinats a restituir els limfòcits...