Viratges Natacio 3

Tipus de viratges:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Viratge de crol
Viratge de papallona
Viratge d’esquena
Viratge papallona-esquena
Viratge Esquena- braça
Viratge braça crol

Als estils de papallona i braça els nedadors tenen un coneixement visual perfecta d’on es troba
la paret, la qual cosa facilita el contacte, no passa el mateix amb crol i papallona on el camp
visual està més indefinit com ja veuremposteriorment. No resulta el mateix als viratges
d’esquena o de crol.
1. TÈCNICA DEL VIRATGE DE CROL (LLIURE)
Aquest viratge consisteix en realitzar una tombarella cap a endavant amb 1/4 de gir seguit
d’una impulsió a la paret.
Descriurem les següents fases:
1.1. Aproximació a la paret.
S’ha d’intentar agafar la distància exacta on el nedador realitzarà la seva darrera braçada.
Generalment els nedadorsde competició realitzen aquesta braçada a1,7 o 2 metres de la
paret. L’important és perdre la menys velocitat de desplaçament possible.
1.2. El gir
Quan realitzem la darrera braçada, el nedador ha deixat el braç darrera, enganxat al
maluc. Es ficarà ràpidament el cap a l’aigua i inicia el gir mentre es completa la segona
braçada. El nedador encongeix els genolls portant-los cap a l’estómac i enaquesta posició
agrupada, dóna una tombarella sobre l’eix transversal. Un cop s’ha completat la darrera
braçada, el nedador deixa els braços enrera a l’alçada dels malucs. A mitja tombarella es
flexionen els braços, es giren els palmells de les mans que agafen la direcció de la
superfície. El nedador efectua un gir lleuger cap al costat en el moment que s’acosta la
paret. Aquesta rotaciós’aconsegueix mitjançant un gir del cap en direcció al costat durant
la segona meitat de la tombarella. La velocitat de la tombarella es controla pels moviments
del cap del nedador.
1.3. L’impuls
Quan els peus toquen a la paret, es planten a una profunditat aproximada de 30-40 cm. El
nedador comença a estirar les cames, en el moment que toca a la paret.
L’impuls s’executa quan el nedador està d’esquena(lleugerament en rotació lateral). El
nedador gira situant-se en posició prono mentre estira les cames, perquè quan els peus
deixin la paret, estigui de costat, de manera que la cama superior sortirà creuada per
damunt de la cama inferior, seguidament les descreua.
La impulsió ha de ser potent i explosiva.

1.4. El lliscament
Després de la impulsió, el nedador llisca fins agafar la velocitat de carrera.En aquest
moment el nedador realitza 2-4 batudes de peus i tira del cap a dalt. El lliscament ha de ser
hidrodinàmic amb els braços estesos cap a endavant i col·locant el cap baix. L’esquena
està recta i les cames i peus estan junts i extesos.
1.5. La propulsió a la superfície
El nedador comença a propulsar cap a la superfície quan creu que una braçada
subaquàtica serà suficient per portar el capa superfície. Ha de sincronitzar-se de manera
que el cap surti a la superfície en el moment en què estigui a la meitat de la seva
trajectòria.

Observacions sobre la respiració en el viratge:
-

-

Els nedadors no han de respirar mai a la braçada que els porta al viratge. Això retardaria el
començament de la tombarella.
En relació a quan és el millor moment per respirar després de fer elviratge, existeix una
certa controvèrsia. Si bé la tècnica més emprada és endarrerir la inspiració fins la segona
braçada com a mínim, ja que l'experiència demostra que molts nedadors retarden la
velocitat de carrera si respiren a la primera braçada després del viratge, en alguns casos
això provoca que a la darrera braçada que els acosta al viratge els nedadors perdin temps
per tal de facilitar el retràsde la inspiració en sortir del viratge.
Finalment s’ha observat que endarrerir la respiració després del viratge pot ser una tècnica
vàlida per als velocistes, sempre i quan els nedadors no respirin quan s’acosten a la paret.
A partir de les proves de 400 metres s'hauria de respirar a la primera braçada.

2. Tècnica del viratge d’Esquena
Al gener de 1991 la FINA va adoptar un nou reglament...