Visions de l'immigració al segle XX: d'emigrants a immigrants

VISIONS DE L’EMIGRACIÓ AL SEGLE XX: D’EMIGRANTS A IMMIGRANTS

Espanya, aquests últims anys s’ha convertit en un país d’immigració, però anteriorment, Espanya era un país d’emigrants. La primera onada d’emigració massiva espanyola va ser a les primeres dècades del segle XX i finals del XIX durant un procés de globalització de l’economia internacional similar al d’avui en dia. Des de 1880 finsla Primera Guerra Mundial, més de tres milions d’espanyols van emigrar. El 90% van escollir països d’Amèrica Llatina com Cuba, Argentina i Brasil. Els països de destí es concentraven als centres urbans i es dedicaven a professions diverses: treballs no qualificats o semi qualificats del sector dels serveis i sobretot, al petit comerç.
El 1881 va iniciar la «preocupació» pel «problema del’emigració» quan un grup d’espanyols va ser assassinat a Argèlia. Aquest fet va motivar la creació d’una comissió especial per estudiar l’emigració i el començament de l’elaboració d’estadístiques oficials de l’emigració espanyola i es va començar també el debat. Entre el debat de 1881 i el d’avui en dia d’aquest tema hi ha aspectes similars: l’inevitabilitat dels fluxos migratoris, els problemes dels dretsdels emigrants i dels immigrants, la canalització i l’orientació dels fluxos, l’existència de màfies relacionades amb l’emigració il·legal, les desigualtats entre els països emissors i receptors i la necessitat d’evitar l’emigració mitjançant el desenvolupament econòmic, els mals de l’emigració (delinqüència, prostitució) o el nombre d’emigrants o immigrants excessivament nombrós.

L’emigracióes va considerar un problema per varies raons: es va creia un número excessiu d’emigrants i que era una emigració de pobres, endarrerits i vençuts, i perquè Espanya, sent un país endarrerit, no podia desprendre’s de la seva població. Abans de la Primera Guerra Mundial, al 1912, quan van sortir d’Espanya 260.000 i com l’emigració és excessiva, s’ha de contenir. D’aquí sorgeix tota la preocupacióper evitar l’emigració o conduir-la cap a països convenients: les colònies de Cuba i Puerto Rico, abans de 1898, i al nord d’Àfrica, a Argèlia.
Al 1907, a Estats Units, es va formar una Comissió d’Immigració, va limitar i seleccionar als immigrants segons la seva capacitat d’adaptació a la societat americana. Entre els rebutjats, es trobaven, entre d’altres, els espanyols. Argentina, va arribar ala mateixa conclusió de la limitació i selecció dels immigrants, ja que hi havia, igual que ara, por a que l’immigració, especialment la no qualificada, afectés els nivells de treball de la població. A l’actualitat, l’opinió pública es preocupa per l’arribada massiva d’immigrants que podrien tenir problemes d’adaptació, igual que l’opinió pública argentina de principis de segle. Aquests, parlavendels espanyols com gent amb aspecte desagradable, tot i es distingien els gallecs, catalans i bascs, com honrats i laboriosos. A Espanya, paradòxicament deia que era una emigració analfabeta i ignorant, i que eren els millors i els més hàbils.

L’existència de màfies es donava per dues raons: pel desig dels països receptors d’atraure immigrants i pels mateixos immigrants “ignorants i analfabets”,que desconeixen el destí i són víctimes d’enganys. La presència d’emigració clandestina es justificava, igual que avui, per les restriccions legals de l’emigració. La principal causa de l’emigració clandestina va ser per eludir el servei militar, però també per evitar tota la burocràcia i les despeses de l’embarcament legal. Les reclutes il·legals d’emigrants més gran del passat va ser per anar aBrasil, per la construcció del canal de Panamà i el trasllat de 4.000 emigrants a Hawaii.

Els paral·lelismes entre la Llei d’Emigració de 1907 i la Llei d’Estrangeria actual són molt significatius. El debat parlamentari de 1907 es va centrar en si es permetia o no el dret i la llibertat d’emigrar, igual que avui en dia en si la Llei d’Estrangeria limita els drets dels immigrants. Els...