Wunt vs freud

W.Wundt i S.Freud van ser dues persones significatives dins el món de l’història de la psicologia. Mitjançant les seves aportacions, la psicologia assoleix plenament l’estatus de disciplina científica i l’estudi de l’ésser humà com a tal, de manera individual i col·lectiva.
Wilhem Wundt (Baden, Alemanya, 1832-1920) Filòsof, fisiòleg i psicòleg. Comença els seus cursos de medicina a Tubinga, peròels finalitza i fa el seu doctorat a Heidelberg. A Berlín va estudiar amb en J. Müller i E. Du Bois-Reymond, gràcies a ells, es va començar a interessar profundament per la fisiologia experimental. L’any 1879, a Alemanya, a l’Universitat de Leipzing crea el primer laboratori experimental de psicologia i la primera revista de psicologia científica “Philosophische Studien”. Arrel d’aquestesdeveniments es considera fundador d’una tasca institucionalitzadora que va permetre que la psicologia fos reconeguda com a ciència. Va estar interessat fonamentalment per l’estudi de les associacions entre les sensacions, les percepcions i les idees (simples i complexes). Creia que l’objectiu de la psicologia era l’estudi de la ment, de l’experiència conscient i la seva tasca és desenvolupar l’anàlisisdels processos conscients (elements de la ment), determinar la manera en que es relacionen aquest elements i les lleis que regeixen les relacions entre aquest. La psicologia ha d’esbrinar els elements més simples de la consciència o experiència immediata. Per a ell, el mètode a aplicar era d'introspecció entrenada en el marc d’una situació experimental executat en el laboratori. A través d’ell ésdóna pas a situar la psicologia en el grup de les teories documentalistes entre les que estarien l’estructuralisme, el funcionalisme, el psicoanàlisi i el cognitivisme, però no el conductisme). El seu pensament va estar influenciat per la psicofísica (Fechner), i la filosofia (Herbart, Kant, Leibniz) i per la fisiologia (Müller,E.Du Bois-Reymond.

Wundt concep la ment com l’estudi delsprocesssos psicològics mitjançant el que experimentem i observem del món exterior. Afirma un caràcter dinàmic de la ment, el principi de síntesi creativa, referma que el producte de la combinació dels elements (sensacions i sentiments) donen lloc a noves vivències, no es la mera suma dels elements separats, sinó una nova creació. Aquesta síntesi es una conseqüència de l’apercepció. L’apercepció es lacapacitat de la ment amb la que atenem als continguts mentals i els reunim creant altres continguts d’índole superior i qualitativament diferent. Aquesta requereix una participació activa del subjecte, l’intenció d’atendre a uns continguts mentals en comptes d’altres. L’apercepció es un acte voluntari, pel que donem i controlem, donant així unitat sintètica a la ment, i marcada per un sentimentd’esforç mental, atorga gran importància a la voluntat, ja que els individus dirigeixen la seva atenció a la voluntat. Aquest enfoc psicològic s’anomena voluntarisme. “Nuestra mente no es sinó la suma de nuestra experiència internas, de nuestras ideaciones, sentimientos y voliciones reunidads para formar una unidad en la conciencia, y que surgen en una serie de etapas.....”, “....aplicar este atributode la mentalidad a nada que no sea complejo concreto de idea, sentimiento y voluntad.”“Cada idea recordada es realmente una formación nueva, compuesta de numerosos elementos de diversas ideas pasadas”.
El concepte de l'ànima com substància en la qual els successos psíquics es verifiquen és perjudicial i inadmissible per a la psicologia. La psicologia mateixa mai hagués arribat a ell si nohaguessin intervingut motius aliens a ella, motius metafísics. No es adminssible el concepte d'ànima-substància perquè és un concepte hipotètic, i els conceptes hipotètics no són possibles en l'experiència immediata. En l'experiència mediata, mentre que considerem un contingut com una realitat diferent del subjecte, necessitem de supòsits que ens permetin comprendre-la, però en quan a l'experiència...