yo que se

ISSN: 1579-7368

Stichomythia 7 (2008): 123-135

«Les veles s’inflaran...»: La musicalització de «Mar i Cel» d’Àngel Gimerà,
Per Dagoll Dagom i Xavier Bru de Sala
Maridès Soler
Doctora en Filologia romànica

Resumen: En ese artículo se estudian las divergencias entre la obra teatral de Mar i cel de Ángel
Guimerá (1888) y el musical del mismo nombre de Xavier Bru de Sala y Dagoll Dagom(estreno
1988;reprise 2004) así como su espectacular escenografía. La adaptación de una obra teatral a
un musical viene determinada por diferentes exigencias típicas de este género. De esa forma no
tan sólo tendrá lugar la traducción del lenguaje teatral al musical, sino también una adaptación
e interpretación, por ejemplo el texto del libreto serà más corto, ya que se necesita más tiempo
paracantar que para hablar o para equilibrar las voces femeninas y masculinas se introducirán
más personajes, como en ese caso en que Dagoll Dagom ha creado más figuras femeninas a fin
de contrabalancear a las de los piratas. El musical también tiene en cuenta el gusto del público de
finales del siglo xx muy diferente en su mentalidad y sensibilidad que el de principios de siglo.
Palabras clave:Àngel Guimerà, Dagoll Dagom, Xavier Bru de Sala, Albert Guinovart, Mar i cel,
musicals catalans,Teatro catalán.
Abstract: This article studies the divergences between the play Mar i cel by Àngel Guimerà (1988)
and the musical of the same name by Xavier Bru de Sala and Dagoll Dagom (debut 1988;reprise
2004) so as its spectacular scenography. The adaptation of a play into a musical will becarried out
according to typical specific requirements. It doesn’t restrain only to the translation of the theatrical
language into this of the musical, but it includes also the adaptation and the interpretation of the
plot, for instance the text of the libretto must be shorter, since one needs more time to sing than to
speak or to equilibrate the female and male voices, it ought to be introducedmore characters, as in
this case in that Dagoll Dagom has created more woman roles in order to counterbalance these of
the pirates. The libretto and the scenography of the musical take in account also the expectations of
the spectators of the end of the 20th century that are very different from those ones of the beginning
of the century.
Key Words: Àngel Guimerà, Dagoll Dagom, Xavier Bru deSala, Albert Guinovart, Mar i cel,
Catalan theatre

124

Stichomythia 7 (2008)

Maridès Soler

Introducció

À

ngel Guimerà (1845-1924) va mostrar sempre en les seves obres una predilecció especial
envers persones desvalgudes i marginades (Terra Baixa, La Filla del Mar, En Pòlvora) i també per a
grups discriminats (Mar i cel). En aquesta darrera centra la seva atenció en el tema delsmoriscos
valencians i llur expulsió, un tema, que fins llavors, havia estat ignorat per la literatura catalana
(Quintana, 2006: 81), malgrat que aquesta ètnia va conviure durant molts segles amb els cristians
dels Països Catalans, sobretot a l’horta de Gandia i a les rodalies de Xàtiva (Fuster, 1975: 394).
Els moriscos eren els moros, que van quedar-se a Espanya després de la Reconquesta.D’antuvi,
van ser més o menys tolerats, sobretot en el regne de València, on els senyors feudals els protegien
perquè conreaven llurs terres. No obstant això, amb el pas dels segles i amb les tendències centralistes
dels Àustries, recolzades per l’Església i la Inquisició, van ser obligats a batejar-se. Encara que batejats,
però, van continuar fidels a llur llengua (algaravia), religió i costums.Els esforços més o menys pertinents de l’Església per convertir-los i integrar-los van fracassar, la qual cosa va donar peu a què Felip iii,
el 1609, ordenés expulsar-los a tots1, sent llurs terres repartides entre els cristians.
Mar i cel fou estrenada el 1888 en català a Barcelona amb Rafael Calvo de la companyia CalvoVico com a protagonista. Aquesta va ser la darrera actuació d’aquest gran...