L'acció moral

L’ESTRUCTURA DE L’ACTE MORAL
En les accions morals hi ha diferents factors que s’han de tenir en compte a l’hora de considerar el
caràcter moral de qualsevol acció.
a) EL MOTIU. És allò que impulsa i manté l’acció, que mou al subjecte a obtenir un fi determinat.
Un mateix fi pot ser pot ser buscat per motius diversos i fins i tot oposats. Un estudiant, per
exemple, pot intentar treure bonesnotes per quedar bé davant dels companys, perquè ho
considera el seu deure, per fer contents als seus pares, perquè vol entrar en la Universitat, o per
altres raons.
A més a més , a partir de la psicoanàlisi de Freud , sabem que hi ha motius inconscients que,
tanmateix influeixen en la conducta de l’individu. Coneixem, a més, altres causes de motius no
conscients, com ara els impulsosincontenibles, les passions violentes, o els hàbits incorregibles.
Però de tots ells, únicament poden i han de ser tinguts en compte, per qualificar moralment un
acte, aquells motius dels quals el subjecte se sent coneixedor i capaç de dominar. Aquesta
consideració ens pot portar, per exemple, a tractar un drogoaddicte més com un malalt que com a
responsable moral si suposem que la seva addicció ésel motiu que l’impulsa irremediablement a
buscar la droga.
b) L’ELECCIÓ DEL FI. Qualsevol acte humà es fa amb una finalitat. L’acte moral exigeix que el
subjecte sigui conscient també del fi que es proposa: és el que s’anomena l’anticipació imaginativa
del resultat. Normalment, l’elecció d’un fi és un acte preferencial, és a dir, significa el coneixement
previ de diversos fins possibles–sovint contradictòries entre sí- l’elecció d’un d’ells i la decisió de
posar-lo com a meta. Això és el que dóna a l’acte moral el caràcter de voluntari.
c) L’ESTABLIMENT DELS MITJANS. L’establiment o elecció dels mitjans necessaris per assolir
finalment el resultat que es busca tampoc és indiferent per a la valoració moral. Així no es
justifiquen de la mateixa manera el suborn, la calúmnia o l’esforçi la intel·ligència. El fi no justifica
els mitjans, per alts que siguin els fins i respectables els motius.
d) LES CONSEQÜÈNCIES El subjecte no es pot desentendre de la repercussió que les seves
accions tenen en la convivència social la regulació de la qual també és un element de l’acte moral.
Sorgeix així el caràcter doble subjectiu-objectiu, de l’acte moral. D’una banda, és activitat d’unsubjecte conscient del fi que pretén, dels motius que el mouen i dels mitjans que hi posa. Però,
alhora té un costa objectiu indefugible que transcendeix el subjecte: el resultat d’aquesta acció, els
mitjans que utilitza, les repercussions que se’n deriven.

!
LA NORMA MORAL
La moral té un aspecte normatiu, és a dir s’entén com a regles d’acció a les quals s’ha d’ajustar la
seva conducta.L’ésser humà dóna a la conducta moral el seu caràcter de conducta obligatòria
que el subjecte experimenta com allò que ha de fer.
Entenem per norma, en general, un enunciat que assenyala una conducta que s’ha de seguir. Ara
bé, normes n’hi ha moltes, i són molt diverses les accions que, en nom seu, se li exigeixen a
l’ésser humà. La norma moral és però diferent de les normes legals, decirculació o de cortesia. La
norma moral exigeix una acceptació prèvia interna i personal per part del subjecte. Aquesta és la
seva característica essencial. Les altres normes poden ser imposades des de l’exterior sense que
signifiquin acceptació per part del subjecte.

Aquesta acceptació personal és el que constitueix l’obligatorietat moral, que no es pot entendre
sense suposar la llibertat delséssers humans. Llibertat prèvia, en el sentit de capacitat
d’autodecisió i llibertat de realització per portar a terme la conducta normativa.
L’obligatorietat moral no és una “determinació a obrar” que s’imposa irresistiblement. Al contrari,
quan algú es veu obligat a actuar en un sentit determinat, ja sigui per coacció externa o per impuls
inern, no té sentit la pregunta desi va actuar bé...