L’origen De La Vida “Religiós O Científic?”

L’origen de la vida “religiós o científic?”

L’origen de la vida
Copèrnic, Kepler, Newton, Mendel, Fermat, Leibniz ... Tot i que molts  dels grans científics de la història creien en Déu, avui succeeix tot el contrari: el  72% dels membres de la prestigiosa Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats  Units (NAS) es declaren ateus, davant de només un 7% de creients.
Molts científics intentendescobrir si la fe i el sentiment religiós són només  productes de la nostra ment. Altres insisteixen que tenen un origen sobrenatural.  El sobrenaturalisme de la religió fa que els científics es converteixin en  ateus, ja que la ciència dóna veritats demostrades, és a dir, que és molt realista, es basa  en mètodes racionals que, almenys en gran part, descansen en el pensament lògic. 
La religió,en canvi, es limita a afirmar certs fets sense presentar ni proves, ni  dades, ni res que els demostri, només basant-se en la fe. Ara bé, el que mai es  podrà demostrar és l'existència ni la no existència d'un Déu, ja que aquest fet  escapa totalment a tota experiència possible per a l'ésser humà tal com ho  coneixem. D'aquesta manera, mai podrem eliminar aquesta hipòtesi de les nostres vides, i d'aquí sorgeixen les típiques preguntes: quin és el sentit de la vida si no hi ha un més  enllà?, què hi ha després de la mort?, té l'ésser humà una destinació transcendent?,  Qui ha creat el món, i amb ell al gènere humà?, Tenen les normes un 
fonament diví? i, així, un llarg etcètera.
Les complexes relacions entre ciència i religió, comencen en els inicis mateixos del coneixement racional(científic i filosòfic) d'Occident. No en va es diu que la filosofia i la ciència s'inicien amb l'anomenat <<paso del mite al logos>>, al segle VI a. C., moment en què tant la ciència com la filosofia occidentals sorgeixen en deixar de banda les creences religioses (mítiques) en què es creia fins al moment. Així, a partir del s. VI a. C., i per diferents raons de caràcter històric,polític, cultural, etc., Els grecs van començar a deixar de creure en els relats que oferien els mites.
I va ser a partir d'aquest moment, quan una sèrie d'homes, els primers filòsofs i els primers científics, van començar a valorar la raó com la principal capacitat humana i es van decidir a utilitzar-la per interpretar la realitat i donar resposta als enigmes que planteja. Si fins el segle. VI a. C.els grecs havien confiat en la fe, en la imaginació i en el valor de la tradició per realitzar aquesta tasca, i els resultats d'aquesta confiança havien estat els mites, a partir d'aquesta època, van a confiar en la raó, i els resultats d'aquesta nova confiança seran la filosofia i la ciència.

Per poder respondre a la pregunta dels diferents punts de vista que es poden tenir si els mirem des deel punt de vista científic o el de la religió, primer tenim que saber cadascun de aquetes maneres exactament que són, i que ens aporten al ser humà. I a partir d’aquí podem plantejar-nos algunes preguntes.
Què és la ciència i quines són les seves aportacions?
La ciència (del llatí scientia, "coneixement") és un conjunt de mètodes i tècniques per a l'adquisició i organització de coneixementssobre l'estructura d'un conjunt de fets objectius i accessibles a diversos observadors. L'aplicació d'aquests mètodes i coneixements condueix a la generació de més coneixement objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables, referides a fets observables passats, presents i futurs.
L'objectiu fonamental de la ciència és millorar la qualitat de vida dels humans i ajudar aresoldre les preguntes quotidianes. Molts de les aportacions que ha realitzat la ciència consisteixen en desxifrar incògnites més o menys rellevants, com que la terra és rodona i no plana, o l'origen evolutiu de l'espècie humana, o si existeixen altres planetes a més del nostre, etc.
L'estudi de la ciència primordialment s'ha donat gràcies a la necessitat de donar-li explicació i solució a...