L. wittgenstein, aforismes

[pic]

ÍNDEX

Introducció 2
L’autor 3
Pensament 3
L’obra 4
Temes 4
Filosofia 4
Judaisme 5
Cultura 5
Religió 6
Déu 6
Llenguatge 7

Introducció

Un cop feta la lectura dels Aforismes de Wittgwenstein, m’he adonat de la complexitat del seu pensament.
Creia en un primer moment que aquest treball seria un comentari d’alguns pensaments filosòfics, on elconcepte de filosofia seguia una línia establerta ja en els orígens de la pròpia filosofia.
Però m’he trobat amb una obra que no podríem classificar-la com a pensament filosòfic en el seu sentit estricte, perquè ens hi trobem comentaris sobre molts àmbits i disciplines, així com comentaris que fan referència a personatges de la nostra història i cultura.

Realment no sé si he arribat a copsar totel pensament de l’autor, i més tenint present que m’hauria calgut fer una lectura profunda de les seves dos obres principals el Tractatus logico-philosophicus i les Investigacions filosòfiques.

De totes maneres i fent un recorregut per la bibliografia que fa referència a l’autor i la seva obra, penso que he arribat a , si més no, entendre’l per poder comentar suficientment el pensament sobretemes tan transcendentals com filosofia, cristianisme, Déu, religió, ètica, judaisme, llenguatge, cultura, progrés, creença, etc.

Aquesta obra no és pot enquadrar com un gènere literari determinat, no ens trobem davant d’una compilació del divertimento cultural de l’autor, ni tampoc una ampliació de la seva obra i molt menys un reflex de l’excentricitat que li atorgaven en la seva època.L’autor

Ludwig Wittgenstein nascut a Viena al 1889 i mort a Cambridge al 1951.
Va cursar la carrera d’ingenieria a Berlín i Manchester. Té interès per les matemàtiques i això el portarà a dedicar-se als fonaments d’aquesta disciplina. Es trasllada a Cambridge per continuar els seus estudis. Torna a Àustria on es va fer soldat. En aquesta època ja havia escrit el Tractatus, que al poc tempsd’editar-lo ja sentia dubtes sobre les idees expressades. Després de renunciar a la seva fortuna privada i fer-se mestre d’escola va tornar al 1929 a Cambridge on es va establir i on va madurar les seves noves idees expressades de forma oral i que van circular amb el nom de The Blue and Brow Books. Al 1939 va ser nomenat professor titular a Cambridge, però al 1947 va renunciar a la càtedra.

El pensamentde Wittgenstein tradicionalment s’ha distribuït en dos períodes el que correspon al Tractatus i el d’Investigacions filosòfiques. Però aquesta divisió no equival a dir que no tenen cap relació els dos períodes o que no hi hagi una manera de pensar comú a tots dos. Més aviat el segon és conseqüència i reacció del primer període.

Pensament

Al Tractatus, Wittgenstein presenta el món com latotalitat dels fets atòmics i no de les coses, perquè els fets atòmics estan formats per coses o entitats que són nombrables, per tant hi ha una relació entre les coses i les paraules. Les paraules són re-presentacions dels fets i així el llenguatge es converteix en un mapa de la realitat. El llenguatge corrent és defectuós i cal mostrar el seu fons, l’esquelet lògic que constitueix la sevanaturalesa essencial, és a dir el llenguatge ideal. Wittgenstein dirà “ el que s’expressa per si mateix en el llenguatge, no podem expressar-lo mitjançant el llenguatge” és a dir que el que s’ha fet és no enunciar quelcom sobre el llenguatge, sinó simplement mostrar-lo.
D’aquí que la filosofia no sigui una ciència, perquè no pugui anar més enllà, i sigui una activitat, perquè no “diu”, sinó que“aclareix”.
A l’últim Wittgenstein la filosofia pren un altre paper, ha d’aclarir, però alhora ha de fugir de les supersticions que genera el llenguatge, no preguntant pels seus significats, sinó pels seus usos. Com aquests usos són múltiples veiem que el que anomenem llenguatge són diverses formes de vida , és a dir jocs de llenguatge.
Així doncs la finalitat de la filosofia és fer-nos sortir...