Èpoques Literàries

ÈPOQUES LITERÀRIES



UNITAT 1: NOCIONS BÀSIQUES

A) Època i període, moviment i poètica: similituds i diferències, denominacions i ideologia subjacent.

Èpoques literàries. Concepte època: noció temporal, és a dir, època és una denominació de tipus cronològic que se situa a l’eix temporal (la història); és un enquadrament en el temps. Però és un concepte relatiu: hi ha qui parla deperíodes, és un concepte molt ampli. No és el mateix que moviments literaris, ja que és època és un concepte més genèric: dins d’un període (època) poden haver diversos moviments, un d’ells hegemònic, que acabarà batejant tot el període.

Les denominacions de les èpoques es determinen pels historiadors després d’uns esdeveniments importants. Acostumen a ésser mots neutres, específics i despectius.Consideracions:

- Les denominacions de les èpoques són fabricades a posteriori.

- Tenen una connotació ideològica.

- El concepte d’època pot ser posada pels propis contemporanis amb ànim d’exaltació del seu present o per desqualificar l’època anterior.

- Aquestes denominacions són operatives; és a dir, serveixen per entendre certs períodes. Per tant, les èpoques sónconvencions denominatives que ens ajuden a comprendre. Les convencions no són ni certes ni falses, només són operatives o no.

La literatura és llenguatge (paraules), però no és sentiments, emocions... Engels, teòric marxista, reconeix que com més s’allunyi l’estudi literari del camp de l’economia més senzill serà fer l’anàlisi de les poètiques (base de la literatura): poètiques formalistes (dellarga durada).

La literatura és “dir altrament”; no és feta de pensaments, emocions, opinions...sinó feta de paraules, de llenguatge; és manipular el llenguatge; no fa ús instrumental del llenguatge, sinó que en fa un ús no utilitari. El concepte de literatura varia, segons l’època, al llarg de la història.

No es pot parlar concretament d’avenç de millor productes, de millora qualitativa delsautors actuals als antics ja que hi ha un temps del desenvolupament material d’una societat. No podem parlar de progrés en la producció literària. Crane Briton estableix una distinció entre:

1. Saber cumulatiu: és el desenvolupat per les ciències. Les coses se superen (queden obsoletes amb el seu coneixement). Per tant, hi ha progrés: se superen els coneixements dels seus predecessors.2. Saber no cumulatiu: és el desenvolupat pel món de les lletres.

|No progressa |Canvien les infraestructures (les coses materials), però no hi |
| |ha una producció literària millor o pitjor a l’anterior. |
|Per tant, no supera els precedents ||
|Sinó que canvia l’oferta d’estímuls. |La literatura es transforma. |



El tempo de la supraestructura (creacions artístiques, jurídiques, etc) per millorar la realitat és un altre (segons Marx)

Durant el segle XX, ens hem adonat que la infraestructura (avençosmaterials) depèn també de la supra estructura, té mes influència.

A Grècia tenien infraestructures més simples, però tot i així desenvolupen el pensament. Això vol dir que la supraestructura i la infraestructura tenen tempos diferents (no han d’anar sempre en paral·lel).

En el món de les lletres l’avenç ha estat important i continu. La diferència qualitativa s’estableix en un eix horitzontal diferental vertical. J. Fuster diu: “la diferència està en què el científic no necessita llegir els seus precedents perquè han estat superats amb el temps (és a dir, la ciència és un saber cumulatiu: avença, progressa); en la literatura res ha estat superat, tot segueix sent una oferta d’estímuls. En els autors anteriors es poden trobar estímuls i se’n pot aprendre. No hi ha avenç en la literatura, la...