04composicio

FORMACIÓ DE MOTS

321

la marca -o (cobro, esbarjo, esguerro) o la vocal de suport -e (compte, dubte, eixample,
xiscle).

No podem parlar de conversió morfològica, sinó de lexicalització de
determinats usos sintàctics, davant les formes no personals del verb que
esdevenen noms o, amb menys freqüència, adjectius. El caràcter no personal,
i no temporal, d’aquestes formes fa que puguin assolirfàcilment funcions
nominals —en el cas de l’infinitiu i, no tant, del participi i el gerundi— i
funcions predicatives —en el cas del gerundi i el participi—, i que a causa
d’una progressiva convencionalització d’aquests usos, es converteixin en
veritables noms o adjectius. Aquest és el cas, per exemple, de noms com ara
(el) beure, (l’)esmorzar, (el) menjar; (una) abraçada, (una) correguda,(l’)escalivada, (la) fallida, (una) suada; (el) descosit, (el) rebut, (el) reservat,
(el) rostit; (l’)aprenenta, (el) caient, (el) comerciant, (el) manifestant, (el)
muntant, (el) servent; etc. Els participis presents i els participis passats també
es poden lexicalitzar com a adjectius: amargant, exigent, pudent, sortint,
sufocant, tibant; bullit, estret, farcit, tort. Molt rarament, es poden trobar
altresformes flexionades lexicalitzades, com ara els noms pagaré o passi.
També hi ha lexicalització quan un adjectiu es converteix en un nom o, a
l’inrevés, un nom en un adjectiu a partir de processos d’elisió en usos
sintagmàtics com els exemplificats en el quadre III.9.
QUADRE III.9

Lexicalització mitjançant elisió de mots
Categoria

Exemples

Adj → N

una (màquina) aspiradora, un (medicament)tranquil·litzant

N → Adj

una camisa (de color de) rosa, uns pantalons (de color) safrà

Un cas diferent, de caràcter discursiu, té a veure amb la possibilitat de
nominalitzar, en un ús metalingüístic, mots de qualsevol categoria. Es tracta,
per exemple, d’usos com ara el per i el per a, els peròs, el perquè, etc.

4. LA COMPOSICIÓ
La composició és un procés productiu de formació de mots consistent en lacombinació de dues o més unitats lèxiques que, generalment, poden existir
com a mots independents. El mot compost parallamps, per exemple, consta
de la forma verbal para i de la forma nominal llamps. En alguns casos, però,
el compost conté una o dues formes cultes que no es comporten mai com a
mots independents. El compost culte pluviometria, per exemple, consta
d’una forma nominal llatina (pluvi(o)‘pluja’) i d’una forma nominal grega
ESBORRANY PROVISIONAL

322

GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA

(metria ‘mesurament’), i cap de les dues formes no s’usen en català com a
mots independents.

4.1. CLASSIFICACIÓ DELS COMPOSTOS
4.1.1. Els compostos i les relacions sintàctiques: compostos subordinants i
compostos coordinants
Els constituents de les formes compostes mantenen relacions sintàctiquessemblants a les que s’estableixen entre els constituents d’un sintagma o d’una
oració. En la major part dels casos, a més, resulta relativament fàcil reproduir
el significat d’un compost per mitjà d’un sintagma en el qual els components
o constituents del compost es comporten com a mots independents. El
significat de parallamps, per exemple, es pot delimitar per mitjà d’una oració
de relatiu quemodifica un nom implícit: (aparell) que para llamps. El
significat de primfilar, d’altra banda, equival a un sintagma verbal en el qual
filar fa de nucli i prim fa de complement circumstancial: filar prim. De
vegades, però, els compostos donen lloc a termes el significat dels quals no es
pot deduir dels formants: aquest és el cas, per exemple, de espanta-sogres o
de belladona.
El caràctersintàctic, o microsintàctic, d’aquestes relacions explica que en
els compostos no s’estableixin relacions diferents de les que es donen en la
sintaxi. Entre els constituents d’un compost hi pot haver relacions de
coordinació o juxtaposició, relacions de complementació i, en alguns casos,
relacions d’especificació:
a) S’estableix una relació de coordinació o juxtaposició quan dues unitats
lèxiques de...