0pac 2 Diferencias Humanas 2012


L’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, principal exponent de l’escola estructuralista, va realitzar el discurs Raça i historia l’any 1952 a petició de la UNESCO que li demanà per tal d’obtenir un punt de vista qualificat en la lluita contra el racisme. En el discurs l’autor estableix les bases de la seva teoria sobre etnografia i cultura. Una de les revelacions més importants que trobem enel discurs és la diferenciació entre raça i cultura, essent raça un concepte que emmarca a persones amb similituds genètiques i físiques, i essent cultura el terme que engloba el constructe mental dels costums, rituals, religió... d’una societat. “Existen muchas más culturas humanas que razas humanas, puesto que las primeras se mientan por millares y las segundas por unidades: dos culturaselaboradas por hombres que pertenecen a la misma raza pueden diferir tanto o más que dos culturas que dependen de grupos racialmente alejados [...].” C. Lévi-Strauss (1993). Raza y cultura (pp. 41-42). Madrid: Cátedra.
Lévi-Strauss planteja temes tan importants per tal de combatre el racisme com la negació de la jerarquització de les cultures, establint que no hi ha cultures millor que altres i que no hiha cap dada científica demostrable que pugui afirmar que hi ha races superiors a altres.
D’altra banda, Michael Carrithers en el capítol titulat “El gran Arco” del llibre “¿Por qué los humanos tenemos culturas?”(2010), ens fa un resum de les aportacions de la autora Ruth Bennedict, treballant el llibre Patterns of culture (1935), que després de més cinquanta i cinc anys continua publicant-se, onl’autora, basant-se en l’exemple d’en Ramon, que segons explica es troba a cavall entre la transició de cultures, arriba a conclusions com ara:
“En la cultura(...) ens hem d’imaginar un gran arc en el qual s’alineen els possibles interessos que vénen donats pel cicle vital, l’entorn o les diverses activitats de l’home (...) Qualsevol societat humana de qualsevol lloc ha dut a terme una seleccióen les seves institucions culturals. Cadascuna des del punt de vista de l’altra, ignora les coses fonamentals i aprofita les irrellevants...”
És a dir, per l’autora la cultura estaria formada per un ventall de possibilitats, llengua, formes de vida domèstica, alimentació, religió, valors... que cada cultura escolliria de la tal manera que per el què una cultura és imprescindible, per exemple a lasocietat occidental la tecnologia, per una altra es considerat del tot prescindible.
Tanmateix, l’article ens introdueix el pensament del britànic Radcliffe-Brown (1981-1955), que va intentar convertir l’antropologia moderna en ciència natural efectuant una analogia entre sistemes orgànics i socials i en voler desmarcar-se d’altres corrents evolucionistes, historicistes i culturalistes.
Per últim,també se’ns presenten els plantejaments formulats per Eric Wolf a la seva obra “Europa i la gent sense historia”, on l’autor sosté que la humanitat està formada per un conjunt de processos interconnectats i que es absurd intentar descompondre aquesta realitat en bocins ja que la fragmentació dona com a resultat una falsa realitat.


Un cop fet aquest petit anàlisi dels articles citats passem araa definir els principals termes, comparant les definicions i punts de vista dels autors més rellevants:

Les diferents definicions de cultura i etnicitat, i la seva incidència en la visió de la diversitat, segons els autors:
Clifford Geertz , antropòleg nascut a San Francisco (Estats Units) el 1926, té una concepció de la cultura que s'inscriu en la tradició iniciada en ciències socials per MaxWeber i la seva perspectiva comprensiva, Geertz afirma que “El concepte de cultura que propugno... és essencialment un concepte semiòtic. Creient, amb Marx Weber que l’home és una animal inserit en trames de significació que ha teixit, considero que la cultura és aquesta ordit i que l’anàlisi de la cultura ha de ser per tant, no una ciència experimental a la recerca de lleis, sinó una ciència...