0unitat_2_la_societat_en_perspectiva Patatabrava

Unitat 2: La societat en perspectiva

La sociologia fa preguntes de tot allò que sembla obvi, encara que moltes de les qüestions resultin incòmodes. Aquesta unitat tracta 3 temes importants:
1. La institucionalització
2. Estructuració
3. Socialització

LA INSTITUCIONALITZACIÓ

Tracta quins són els elements fonamentals que fan possible la societat i les seves relacions i que aquesta no esdesfaci.
Introducció:
Parlem d’institucionalització com un procés pel qual diverses activitats queden regulades i repetides, precisament per haver quedat regulades. Són activitats patentades però, qui les patenta? A més, és una activitat repetida sistemàticament.
Indeterminació biològica: Molts parteixen de què l’acció humana està indeterminada biològicament, com per exemple els componentsgenètics i animals, és a dir, que donades unes determinades característiques en l’organisme hi haurà una manifestació. La sociologia nega la visió biologista de la societat (no la biologia com a ciència). Defensa que explicar la vida amb biologia és lògic però aplicar aquestes explicacions a la vida social és un error.
Plasticitat orgànica: l’ésser humà és un organisme i una disposició oberta en l’entornen el que es produeix. La vida cultural és necessària i resultat d’un procés evolutiu.
Això ens porta a parlar de l’ésser orgànic com a ésser en interacció “Les bases físiques d’un ser no són resultat de processos estrictament físics, sinó que depenen de l’entorn en el que es viu i que és un medi, necessàriament, social.
Procés: s’ha d’entendre que l’ésser humà tot i tenir les accionsregulades les manifesta de manera diferent.
Habituació: canalitzar les accions humanes com si fossin instints però que en realitat no ho són i es repeteixen de manera sistemàtica en el temps. Estan reconeguts sòlidament.
L’habituació humana, doncs, transforma les grans i noves experiències en rutines i transforma les experiències personals i directes en experiències remotes i anònimes.
De l’habituacióa la institucionalització: Un hàbit ha d’estar acceptat per un col·lectiu i coaccionat. “Hi haurà institucionalització sempre que es produeixi una tipificació recíproca de les accions, esdevingudes hàbits d’uns determinats tipus d’actors”. Quan parla de “tipificació recíproca” es refereix a la resposta a un tipus reconegut per tothom i que en la mesura que un individu inicia una acció els deméssaben quina acció és.
Ex: La propietat privada.
Característiques:
1) Historicitat: Les formes institucionals són productes d’un procés històric, variable i una conseqüència acumulativa d’accions repetides. Implica que va variant i modificant al llarg del context històric.
2) Control i coacció: les institucions proporcionen mecanismes per modelar la conducta humana de manera OBLIGADA a anar peruns canals o camins que la societat decideix que són els adequats.
On està la força de la institució? En la que aparegui com a única forma .
La coacció implica:
a) Control Institucional del comportament: El seu pes es nota quan no es compleix la norma.
b) Limitació de les capacitats cognitives: Defineix una realitat única (i no considera que hi hagi cap altra alternativa).
c) Regulador de lesvides: es fa tot previsible i els individus no s’han de preocupar de coses tan òbvies com vestir-se o no.
d) Mecanismes de coacció de les institucions:
Afecta als grups primaris i secundaris
La violència física
La violència econòmica: afecta a l’accés a un mitjà de vida.
La violència simbòlica: dominació cultural, no reconeixement o indiferència i no respecte.
Només afecta als grupsprimaris:
La persuasió: es realitza a través dels altres enllaços primaris per tal d’ajustar a la norma aquell individu que l’ha violat. Es posen en perill els llaços entre les persones i per això posa en risc la relació.
Murmuració: té el paper de vigilar i ser objecte de crítica.
L’oprobi: significa la “mort social” del subjecte en el grup primari, és a dir, deixa de tenir relacions amb el grup....