1 CRISI ANTIC R GIM APUNTS

DE L’ANTIC RÈGIM A L’ESTAT LIBERAL (1808-1875)
La revolució burgesa a Espanya es va produir com una transició lenta de l’Antic
Règim al nou Estat liberal.
1.Causes de la Guerra del Francès. Síntesi de l’evolució del conflicte. Les Corts
de Cadis i la Constitució de 1812.
Pel tractat de Fontainebleau (1807) Espanya i França pretenien repartir-se Portugal
i les seves extenses possessionsultramarines. Quan van començar a entrar pels
Pirineus nombrosos contingents de tropes franceses es va fer evident que el que
pretenia Napoleó era ocupar tota la Península Ibèrica.
El març de 1808 va esclatar un motí a Aranjuez, dirigit per la noblesa palatina i el
clergat, que va comportar la destitució de Godoy (primer ministre de Carles IV) i
l’abdicació del monarca en el seu fill (Ferran VII).S’evidenciava una crisi profunda de
la monarquia.
Carles IV va reclamar la protecció de Napoleó [text p. 31]. Pare i fill van consentir
recórrer a l’arbitratge de l’emperador francès, qui els va convocar a Baiona i els va
forçar a abdicar a favor del seu germà Josep Bonaparte, que va ser proclamat rei
legítim d’Espanya.
La nova situació política, però, no es va consolidar i el 2 de maig hi va haver, aMadrid, un aixecament popular que es va estendre ràpidament a altres ciutats
espanyoles. Els revoltats no acceptaven el nou rei, així que es van anar constituint en
tots els territoris i ciutats d’Espanya unes Juntes, a nivell provincial o regional, que
intentaven coordinar l’acció contra els francesos.
Paral·lelament, una part de l’exèrcit espanyol es va reorganitzar per enfrontar-se a
les tropesfranceses i es van organitzar partides guerrilleres. S’iniciava així la Guerra
de la Independència, a Catalunya anomenada al Guerra del Francès.
Es varen constituir dos bàndols: afrancesats (cortesans amb idees il·lustrades i
que recolzaven Josep I, intel·lectuals, alts funcionaris i part noblesa) i resistents.
Aquests es van subdividir en diverses faccions: els liberals (partidaris de les idees de
laRevolució Francesa, intel·lectuals i burgesos) i absolutistes (gran part de la
noblesa i el clergat, que pertanyien a grups privilegiats i que recolzaven la monarquia
però no les idees liberals que representava Josep I). Cal dir que gran part de la
població enfrontava la guerra bàsicament com un moviment de defensa contra
d’invasor estranger.
Desenvolupament de la guerra:


Al final de 1808Napoleó ja controlava gran part del territori.



El 1810 es va acabar de controlar Catalunya i es va produir un intent
d’aproximació de l’imperi francès als catalans (es va fer oficial l’ús del català)



El 1812 Napoleó va ordenar l’annexió de Catalunya a l’imperi.



Des de mitjans del 1812 la guerra va començar a ser desfavorable als
francesos.



El 1814, finalment, acabà la guerra coincidintamb la derrota Napoleònica a
Europa.

Les Corts de Cadis i la primera Constitució espanyola.
A Espanya, el 1808, ha havien tretze juntes. Una Junta Central (a Cadis)
assumia la regència fins que no tornés Ferran VII, a qui consideraven el rei legítim.
Els seus objectius eren combatre els francesos i redactar una Constitució per al
regne. La Junta va donar pas a unes Corts que en la primera sessió(setembre de
1810) aprovà el principi de Sobirania Nacional (el poder resideix en el conjunt dels
ciutadans). Això implicava respectar el principi “un home, un vot”, a diferència del
que es feia en les antigues corts estamentals.
Cal dir que a Cadis es va reunir una minoria il·lustrada i urbana no
representativa de la majoria dels espanyols intel·lectuals, advocats, capellans
il·lustrats,comerciants americans.... Un terç eren eclesiàstics (97 dels 271 diputats),
un altre terç eren funcionaris i militars i l’altre terç nobles (només 8) i burgesia
comercial [font p. 35]. La composició de les Corts, doncs, era liberal i burgesa. Es
varen imposar els liberals, passant-se part del clergat i de la noblesa a les seves
posicions1
La Constitució aprovada el 19 de març de 1812 (popularment...