Apunts La Fi De L Antic R Gim I Les Revolucions Burgeses

Apunts: La fi de l'Antic Règim i les revolucions burgeses
1 Antic Règim
S'anomena Antic Règim el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l’Europa Occidental durant els segles XVI, XVII i XVIII, època que coincideix amb l'Edat Moderna.
El segle XVIII europeu es va va caracteritzar pel fet de ser un període de transició. Durant tot aquell seglees van mantenir les característiques de l'Antic Règim: la societat estamental, la monarquia absoluta i una economia agrària. Però l'intens impuls demogràgfic i econòmic, el creixement de la burgesia i la difusió de noves idees van obrir les portes a l'època revolucionària.
1 Antic Règim
1.1 Característiques: socials, econòmiques i polítiqus
L’Antic Règim té tres característiques fonamentals:
A)Manteniment de la societat estamental d’origen feudal.
La societat estamental era la forma d’organització social característica de l’Antic Règim. Aquest sistema s’havia originat durant l’Edat Mitjana i dividia la societat en tres grans ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble o Tercer Estat.
Dins d'aquest sistema la mobilitat era pràcticament impossible, ja que la noblesa i el clergat(els estaments privilegiats) tenien molts privilegis  com ara no pagar impostos directes, posseir terres de les quals rebien drets (gràcies al règim senyorial), dominar els càrrecs de l’administració i gaudir de lleis i tribunals particulars. En contrast, el Tercer Estat era qui s’ocupava de les activitats productives i només disposava dels seus recursos i força de treball per a sobreviure.


Lasocietat estamental de l'Antic Règim
Els privilegiats, a més, eren una minoria. Per exemple, a la França de finals del segle XVIII hi havia només 350.000 nobles i 120.000 eclesiàstics, el que suposava un minúscul 2% del total de la població. En conseqüència, la societat europea de l’Antic Règim ha estat definida pels historiadors com aristocratitzant, perquè eren els valors de l’estament nobiliariels que dominaven i perquè la divisió social es basava en el privilegi jurídic.


La piràmide social de l'Antic Règim
El sistema tributari de l’Antic Règim i la crisi de la hisenda pública van afavorir les crítiques a la societat estamental i al règim senyorial. El grup social que començava a controlar l’economia, la burgesia, volia tenir, a més dels diners, poder polític i prestigi social. Però elsprivilegiats es van esforçar per a mantenir els seus privilegis. El resultat del conflicte entre els que volien canviar les estructures jurídiques i polítiques i els privilegiats acabarien donant lloc a les anomenades revolucions liberals.
B) Sistema econòmic fonamentat en l'agricultura 
Entre el 80 i el 90% de la població es dedicava a tasques agrícoles, i aquesta activitat proporcionavagairebé el 75% de la producció global dels béns. El predomini de la propietat vinculada comportava un tipus d'agricultura tradicional i poc dinàmica, com a resultat de la concentració de la terra en mans de la noblesa o de l'Església.
La major part de la producció es dedicava a l'autoconsum. això significa que els intercanvis comercials eren escassos i el comerç es veia dificultat per la insuficiència desistems de transport. De tota manera, a pesar del predomini agrícola, també existien altres activitats de tipus artesanal i industrial qu, a partir del segle XVI, es van veure enfortides pel desenvolupament del comerç ultramarí.
C) Sistema polític: absolutisme monàrquic
El sistema polític predominant era l'absolutisme monàrquic, caracteritzat per la concentració del poder en mans de la figura delrei i per la centralització de l’aparell administratiu. Al llarg del segle XVIII, alguns monarques es van deixar influir per les idees de la Il·lustració i van abordar reformes que van donar lloc a l’anomenat Despotisme il·lustrat.
2 Les noves idees i el moviment de la Il·lustració
La Il·lustració és un moviment cultural i intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al final del segle XVII i...