2.1. Evolució De L’ensenyament Literari En Les Últimes Dècades

EVOLUCIÓ DE L’ENSENYAMENT LITERARI EN LES ÚLTIMES DÈCADES

L’educació literària, aquesta nova perspectiva en l’ensenyament de la literatura, es basa en la connexió de l’obra i del mateix lector amb una tradició literària, amb les diverses tipologies textuals o gèneres, i les tècniques i recursos que fa servir la literatura com a elaboració artística. Aquests factors estan al servei del’objectiu central d’aprendre a llegir i adquirir l’hàbit de lectura, la qual cosa fa que calga replantejar-se els programes que s’han impartit fins ara i la majoria del material didàctic existent en l’àrea de Literatura.

Però, com ha evolucionat aquest objectiu en les últimes dècades?

LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA COM OBJECTIU ESCOLAR EN LA DÈCADA DELS 70

Els estudis generatius provoquen l’aparició delconceptes de competència lingüística i, per extensió, el de competència literària.

L’escola, doncs, comença a entendre el progrés literari com el desenvolupament d’aquesta competència i es planteja els interrogants següents: quines són aquestes competències, quan, com i on aprenen els nens i les nenes a entendre i a gaudir dels textos als quals anomenem “literaris” en la nostra societat i quèpodem fer per ajudar-los en aquest procés.

Es comença a parlar de competència literària, de “lector competent”.

La definició de l’objectiu escolar de formar un lector competent guanya terreny en els anys 70. La gran renovació lingüística cap a nous enfocaments comunicatius també feu que hom començara a concebre l’adquisició de la competència literària a través de l’ús de la literatura enl’escola com a forma de comunicació, si bé, en aquesta dècada l’adquisició d’aquestes competències es va reduir a competències lingüístiques.

Però, la concepció del progrés literari a través de l’ús va portar als ensenyants, sobretot de Primària, a posar l’atenció a una activitat veritablement rendible per a la formació de l’alumnat: la lectura de llibres pel pur plaer de llegir, activitat marginadafins aleshores de l’horari escolar.

COM S’ADQUIREIX LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA? --- el lector literari es forma llegint literatura.

Els mètodes educatius anglosaxons adopten més fàcilment aquesta posició ja que estaven molt basats en la pràctica de la lectoescriptura i el comentari oral en la “classe de lectura”.

Al nostre país fou la influència de la pedagogia francesa la que ajudà aintroduir activitats de biblioteca escolar i de temps individual per a la lectura en primària.

Però, quins textos calia utilitzar?

Al llarg dels anys anteriors la LIJ sols havia merescut atenció des del punt de vista de l’educació moral dels xiquets i les xiquetes i des d’una difusa consciència de la seua contribució a despertar en ells i elles l’apreciació futura de l’art literari.

Dosgrans debats apareixen en la reflexió sobre la literatura infantil en aquesta dècada:
* Sobre la funció educativa d’aquest tipus de literatura, que va tenir repercussió en el material literari utilitzat en les edats primerenques
* Sobre la funció literària, que va tractar de legitimar l’ús escolar d’aquests textos.

a) Sobre la funció educativa: aquesta polèmica educativa es va centrar enel valor moral dels contes populars, en especial sobre quina atenció se li atorgava al folklore popular, tant des dels estudis literaris com des dels psicoanalítics. La defensa d’aquestes narracions i, més enllà, de tot el material del folklore (cançons, dites, endevinalles...), coincidí amb el temps amb la creació d’una nova etapa educativa; l’etapa d’Educació Infantil. Aquest fet atorgà unapresència i un prestigi immediat a la literatura infantil de tradició oral en els primers cursos escolars, que s’ha mantingut fins aleshores.

Els estudis de la Psicoanàlisi es refereixen a l’efecte dels contes en la maduració afectiva dels infants, a l’anàlisi de com l’experiència literària en la infantesa estimula la creació de representacions que contribueixen a la construcció de la...