95 Tesis de Lutero

Religió
Les 95 tesis Luteranes i les indulgències
Àlex Vicente

Professor: Victor Manuel Galindo
11/02/2014




1. Tot dient: féu penitència, el nostre Déu i Senyor Crist ha volgut que tota la vida dels creients fos una penitència.
2. Aquesta paraula no es pot entendre sense el sagrament de la penitència, administrat pel sacerdot, és a dir, la confessió i la satisfacció.
3.Tanmateix, això no significa que la penitència sigui només interior; aquesta és nul·la si no produeix cap enfora tot tipus de mortificacions de la carn.
4. Aquesta és la raó per la pena dura tant com odi a si mateix, la veritable penitència interna, és a dir, fins a l'entrada al Regne del cel.
5. El Papa no vol i no pot imposar sancions diferents de les que ha imposat per la seva pròpia autoritat o perl'autoritat dels cànons.
6. El Papa pot perdonar els pecats en nom de Déu.
7. Déu no dóna cap culpa a ningú sense humiliar-lo i fer-lo abaixar davant un sacerdot, el seu representant.
8. Els cànons penitencials només s'apliquen als vius, i segons ells, res ha de ser imposat als morts.
9. Heus ací la raó per la qual el Papa actua segons l'Esperit Sant i exceptua sempre en els seus decrets el casde mort i de necessitat.
10. Els sacerdots que, en cas de mort, reserven per al purgatori els cànons penitencials actuen malament i de manera poc intel·ligent.
11. La transformació de les oracions canòniques en penes del Purgatori és una mala herba sens dubte sembrada mentre els bisbes dormien.
12. Una vegada les sancions canòniques eren imposades no després, sinó abans de l'absolució, com aprova de la veritable contrició.
13. La mort ho deslliga tot; els moribunds ja estan morts segons les lleis canòniques, i aquestes ja no els afecten.
14. Una pietat incompleta, un amor imperfecte donen necessàriament una gran por al moribund. Com més petit és l'amor, més gran és el terror.
15. Aquesta por, aquest terror és suficient, per no parlar d'altres sancions, per constituir la pena delpurgatori, ja que s'acosta més a l'horror de la desesperació.
16. Sembla que entre l'Infern, el Purgatori i el Cel no hi ha la mateixa diferència que entre la desesperació, la quasi-desesperació i la seguretat.
17. Sembla que en les ànimes del Purgatori l'amor ha de créixer a mesura que l'horror disminueix.
18. No sembla que puguem demostrar per la raó o per les Escriptures, que les ànimes alPurgatori estiguin fora de l'estat de no poder meritar res o bé créixer en la caritat.
19. No hi ha constància que totes les ànimes del Purgatori tinguin llur felicitat perfectament assegurada, per bé que nosaltres mateixos en tenim una completa seguretat.
20. Així doncs, per a la remissió plenària de totes les penes, el Papa només sent a parlar d'aquells que ha imposades ell mateix, i no pas detotes les penes en general.
21. És per això que els predicadors d'indulgències estan equivocats quan diuen que les indulgències del Papa deslliuren de totes les penes i el salven.
22. Car el Papa no podria assignar a les ànimes dels purgatori altres penes que les que haurien hagut de patir en aquesta vida en virtut dels cànons.
23. Si la remissió de totes les penes mai no es pogués donar, aixònomés hauria de ser a favor dels més perfectes, és a dir, el nombre més petit.
24. I aquesta magnífica i universal promesa de la remissió de totes les penes concedida a tothom sense distinció, és necessàriament errònia per a la major part de la gent.
25. El mateix poder que el Papa pot tenir, en general, sobre el Purgatori, cada bisbe el posseeix particularment a la seva diòcesi, cada rector a laseva parròquia.
26. El Papa fa molt bé en no atorgar el perdó a les ànimes en virtut del poder de les claus que no té, però sí d'atorgar-lo pel mode de sufragi.
27. Els homes prediquen que tan aviat com una moneda dringa a la caixa, una ànima vola fora (del Purgatori).
28. És cert que quan els diners dringuen al cofre, la cobdícia i l'avarícia poden anar en augment, però quan els intercedeix...