aaaa
Páginas: 7 (1546 palabras)
Publicado: 21 de octubre de 2014
1. INTRODUCCIÓ
En acabar l’operació Desert Storm (Tempesta del Desert) centenars de pous de petroli van cremar a Kuwait, i els núvols de fum que varen produir-se van afectar no només majoritàriament Kuwait, sinó també als països situats en la direcció de les trajectòries del vent [1]. Segons algunes fonts, és possible que partícules procedents dels aerosols produïts als incendis arribessin aser aerotransportades a grans distàncies fins a Hawaii [2].
La combustió de cru es va estimar en 2,5-5 milions de barrils/dia, que contenien un 4% de sofre. Les emissions van ser d’unes 40000 tones mètriques de diòxid de sofre (SO2) i 100000 tones mètriques de sutge al dia segons la WMO (World Meteorology Organization, 1991). Per estudiar l’impacte mediambiental d’aquesta catàstrofe, científicsde multitud d’agències, incloent la National Oceanic and Atmospheric Administration), van utilitzar una aeronau amb la fi d’investigar les característiques fisicoquímiques d’aquests núvols [3].
Imatges extretes del programari 2Mp, gentilesa de la Comissió Nacional d’Activitats Espacials (CONAE) del govern d’Argentina.
2. MORFOLOGÍA, CONCENTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ SEGONS LA MIDA DE LESPARTÍCULES
2.1 TIPUS DE PARTÍCULES
Les partícules que es van trobar i analitzar es poden dividir en quatre categories:
1. Partícules de sutge amb el carboni elemental com a component principal. Consisteixen en cadenes, xarxes o aglomerats de desenes, centenars o milers d’esferes primàries de carboni de diàmetre inferior a 0,1μm, algunes de les quals poden estan recobertes amb sulfats o combinades ambaltres elements; la morfologia de les partícules de sutge era força similar als productes de la combustió del petroli i d’incendis forestals, però la composició química d’elements contaminants era diferent.
2. Cristalls cúbics de clorur sòdic, alguns combinats amb sofre, calci, potassi, etc. Molts estaven recoberts amb una capa de petroli o sulfats, així que sembla més probable que s’originessin enels incendis i no pas en les aigües del Golf.
3. Partícules irregulars de pols amb contingut de silici, alumini, calci, ferro, etc, algunes d’elles recobertes de sulfats.
4. Petites partícules de sulfats, les més nombroses.
2.2 CONCENTRACIÓ
La figura nº 5 [1] mostra un exemple de la distribució dels diferents tipus de partícules en un aerosol. Aquesta mostra va ser presa a 3,7 Km d’altitud ia 160 Km a sotavent dels incendis.
La figura nº 6 [1] mostra la distribució de les partícules segons la seva mida en mostres recollides a diferents altituds (1,2-6 Km), però en una zona situada a 220 Km del front sud dels incendis. Les partícules petites (0,06μm-0,5μm) augmentaven en nombre en augmentar l’altitud.
La figura 7 [1] mostra la distribució de les partícules recollides a altitudssimilars però a diferents distàncies dels incendis. La concentració d’aquestes mateixes partícules petites augmentava a majors distàncies dels incendis. Aquest fet pot ser interpretat de la següent forma: durant el desplaçament del núvol, el diòxid de sofre es va transformar en partícules de sulfat per mitjà d’un procés d’oxidació seguit d’un procés de nucleació homogènia.
Aquest model dedistribució segons la mida sembla desplaçar-se cap a diàmetres de partícula més grans quan la massa d’aire es desplaça allunyant-se dels incendis, possiblement degut a processos de nucleació heterogènia dels sulfats o processos de coagulació entre partícules. Les concentracions de partícules gegants (d>2μm) disminueixen en disminuir tant la distància com l’altitud, segurament degut a lasedimentació gravitacional [1].
3. COMPOSICIÓ QUÍMICA
Quan es va intentar esbrinar la composició química mitjançant raigs X, el 70% de les partícules de diàmetre inferior a 1μm sublimaven abans de concloure l’anàlisi degut a l’energia del raig d’electrons. Les partícules de carbó (Pf=3652ºC), sorra (Pf=1700º) i sal (Pf=800ºC) podien ser analitzades per raigs X sense tenir aquest problema. La composició...
En acabar l’operació Desert Storm (Tempesta del Desert) centenars de pous de petroli van cremar a Kuwait, i els núvols de fum que varen produir-se van afectar no només majoritàriament Kuwait, sinó també als països situats en la direcció de les trajectòries del vent [1]. Segons algunes fonts, és possible que partícules procedents dels aerosols produïts als incendis arribessin aser aerotransportades a grans distàncies fins a Hawaii [2].
La combustió de cru es va estimar en 2,5-5 milions de barrils/dia, que contenien un 4% de sofre. Les emissions van ser d’unes 40000 tones mètriques de diòxid de sofre (SO2) i 100000 tones mètriques de sutge al dia segons la WMO (World Meteorology Organization, 1991). Per estudiar l’impacte mediambiental d’aquesta catàstrofe, científicsde multitud d’agències, incloent la National Oceanic and Atmospheric Administration), van utilitzar una aeronau amb la fi d’investigar les característiques fisicoquímiques d’aquests núvols [3].
Imatges extretes del programari 2Mp, gentilesa de la Comissió Nacional d’Activitats Espacials (CONAE) del govern d’Argentina.
2. MORFOLOGÍA, CONCENTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ SEGONS LA MIDA DE LESPARTÍCULES
2.1 TIPUS DE PARTÍCULES
Les partícules que es van trobar i analitzar es poden dividir en quatre categories:
1. Partícules de sutge amb el carboni elemental com a component principal. Consisteixen en cadenes, xarxes o aglomerats de desenes, centenars o milers d’esferes primàries de carboni de diàmetre inferior a 0,1μm, algunes de les quals poden estan recobertes amb sulfats o combinades ambaltres elements; la morfologia de les partícules de sutge era força similar als productes de la combustió del petroli i d’incendis forestals, però la composició química d’elements contaminants era diferent.
2. Cristalls cúbics de clorur sòdic, alguns combinats amb sofre, calci, potassi, etc. Molts estaven recoberts amb una capa de petroli o sulfats, així que sembla més probable que s’originessin enels incendis i no pas en les aigües del Golf.
3. Partícules irregulars de pols amb contingut de silici, alumini, calci, ferro, etc, algunes d’elles recobertes de sulfats.
4. Petites partícules de sulfats, les més nombroses.
2.2 CONCENTRACIÓ
La figura nº 5 [1] mostra un exemple de la distribució dels diferents tipus de partícules en un aerosol. Aquesta mostra va ser presa a 3,7 Km d’altitud ia 160 Km a sotavent dels incendis.
La figura nº 6 [1] mostra la distribució de les partícules segons la seva mida en mostres recollides a diferents altituds (1,2-6 Km), però en una zona situada a 220 Km del front sud dels incendis. Les partícules petites (0,06μm-0,5μm) augmentaven en nombre en augmentar l’altitud.
La figura 7 [1] mostra la distribució de les partícules recollides a altitudssimilars però a diferents distàncies dels incendis. La concentració d’aquestes mateixes partícules petites augmentava a majors distàncies dels incendis. Aquest fet pot ser interpretat de la següent forma: durant el desplaçament del núvol, el diòxid de sofre es va transformar en partícules de sulfat per mitjà d’un procés d’oxidació seguit d’un procés de nucleació homogènia.
Aquest model dedistribució segons la mida sembla desplaçar-se cap a diàmetres de partícula més grans quan la massa d’aire es desplaça allunyant-se dels incendis, possiblement degut a processos de nucleació heterogènia dels sulfats o processos de coagulació entre partícules. Les concentracions de partícules gegants (d>2μm) disminueixen en disminuir tant la distància com l’altitud, segurament degut a lasedimentació gravitacional [1].
3. COMPOSICIÓ QUÍMICA
Quan es va intentar esbrinar la composició química mitjançant raigs X, el 70% de les partícules de diàmetre inferior a 1μm sublimaven abans de concloure l’anàlisi degut a l’energia del raig d’electrons. Les partícules de carbó (Pf=3652ºC), sorra (Pf=1700º) i sal (Pf=800ºC) podien ser analitzades per raigs X sense tenir aquest problema. La composició...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.